Salms 31:9-24
Salms 31:9-24 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
i no m’has deixat caure en mans de l’enemic: és ample el lloc on fas descansar els meus peus. Compadeix-te de mi, Senyor, que l’angoixa m’aclapara. De tristor se’m consumeixen els ulls, el cor i les entranyes. La meva vida s’esgota en les penes; els meus anys, en el dolor; la culpa fa decaure el meu vigor, se’m consumeixen les forces. Sóc la befa de tots els meus enemics, veïns i coneguts s’esglaien només de veure’m, fuig de mi el qui em troba pel carrer. S’han oblidat de mi com si fos mort, com una eina que no és bona per a res. Sento com molts malparlen, em veig amenaçat de tots costats; s’han conjurat contra mi, han decidit la meva mort. Però jo confio tan sols en tu, Senyor, et dic: «Ets el meu Déu, tens a les mans el meu destí.» Allibera’m de la mà dels enemics, de tots els meus perseguidors. Fes veure al teu servent la llum de la teva mirada, salva’m per l’amor que em tens. Senyor, jo t’invoco, que no en tingui un desengany; però que quedin decebuts els injustos en el silenci de la terra dels morts; que callin per sempre els llavis mentiders, que parlen contra el just amb insolència, desafiant i menyspreant. Que n’és, de gran, la felicitat que has reservat als qui et veneren! La dónes als qui en tu s’emparen, i tothom ho pot veure. Els amagues al recer de la teva mirada, lluny de les intrigues humanes; els dónes aixopluc a casa teva, lluny dels atacs de males llengües. Beneït sigui el Senyor. És admirable l’amor que em té dins la ciutat emmurallada. Jo deia, veient-me perdut: «M’has exclòs de la teva presència.» Però tu has escoltat la meva súplica quan implorava el teu auxili. Estimeu el Senyor, tots els qui li sou fidels: el Senyor guarda els qui creuen en ell, però dóna als orgullosos una paga severa.
Salms 31:9-24 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Apiada’t de mi, Senyor, que estic en desgràcia; per la pena s’han malmès els meus ulls, la meva ànima i tot jo. La meva vida es consumeix en do-lors, i els meus anys en plors; la meva vigoria decau amb l’aflic-ció, i se m’afebleixen els ossos. Sóc l’oprobi de tots els meus enemics, i, molt més, dels meus veïns; per a les meves amistats, una basarda: els qui em veuen pel carrer fugen de mi. Estic esborrat del seu record com un difunt, m’han deixat com un atuell arra-conat. Puc sentir la gent com murmura, la por es mou al meu voltant, mentre es confabulen contra mi i es proposen prendre’m la vida. Però jo confio en tu, Senyor, i et dic: “Tu ets el meu Déu!” Tens a la mà el meu destí; allibera’m de les mans dels enemics i dels perseguidors. Que la teva mirada il·lumini el teu servent, salva’m pel teu amor. Senyor, que no em vegi desenganyat, jo que t’invoco; que quedin defraudats els malvats, que baixin muts a l’infern; que l’emmudeixin els llavis menti-ders, els qui parlen contra el just amb supèrbia, plens d’orgull i menyspreu. Que n’és, de gran, la teva benig-nitat, que reserves per als qui et veneren! La concedeixes als qui confien en tu, a la vista de tots els humans. Emparats per la teva presència, contra les conspiracions dels homes, els encobreixes sota la tenda contra l’atac de les llengües insidioses. Beneït sigui el Senyor, que amb el seu amor ha fet coses grans per a mi, com si estigués en ciutat fortificada. I jo que, ofuscat, havia dit: “Estic exclòs de la teva presència.” Però has escoltat la meva súplica, quan jo clamava a tu. Estimeu el Senyor, tots els seus de-vots! El Senyor guarda els fidels, però paga amb escreix els qui obren amb orgull. Sigueu valents, tingueu coratge, tots els qui espereu en el Senyor!