Salms 22:1-11
Salms 22:1-11 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? Per què t’allunyes sense ajudar-me, ni escoltar el meu gemec? Déu meu, crido de dia, i no contestes, de nit, i no obtinc resposta. I, tanmateix, tu ets el Sant, que resideixes entre les lloances d’Israel. En tu confiaven els nostres pares, tingueren confiança i els vas alli-berar. Et cridaven i es veien alliberats, en tu confiaven, i no quedaren de-fraudats. Jo, en canvi, sóc un cuc, no pas un home, befa de la gent i rebuig del poble. Tots els qui em veuen es riuen de mi, fan ganyotes i mouen el cap: “S’ha confiat al Senyor, que el salvi; que l’alliberi, ja que es complau en ell!” Certament, tu m’has tret del si matern fent-me confiar sobre els pits de la mare. He estat adreçat vers tu des de les entranyes, des del si de la meva mare tu ets el meu Déu. No t’allunyis de mi, que tinc l’an-goixa a prop i no hi ha qui em salvi.
Salms 22:1-11 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? Estàs lluny de salvar-me, no t’arriba el meu clam. Déu meu, crido de dia i no respons; crido de nit i no trobo repòs. I això que tu ets el Sant i tens per tron les lloances d’Israel! En tu confiaven els nostres pares, hi confiaven i els vas alliberar; a tu clamaven i eren salvats, en tu confiaven i no foren confosos. Però jo sóc un cuc, no pas un home, befa de la gent, menyspreat del poble. Tots els qui em veuen es riuen de mi, fan ganyotes, prenen aires de mofa: «Que s’adreci al Senyor, que ell el salvi, que l’alliberi, si tant se l’estima!» Ets tu qui em tragueres del si de la mare i em confiares als seus pits; acabat de néixer, em van dur a la teva falda, des del si de la mare ets el meu Déu.