Salms 18:1-24

Comparteix

Salms 18:1-24 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Jo t’estimo, Senyor, fortalesa meva. El Senyor és la meva roca i el meu castell, el meu llibertador i el meu Déu, el penyal on jo m’emparo, escut i defensa salvadora, el meu refugi. Invoco el Senyor, que és digne de lloança, i dels meus enemics em veig salvat. M’encerclaven els lligams de la mort, i els torrents de Belial m’espaor-dien; els llaços infernals em rodejaven, m’havien sorprès els paranys de la mort. En la meva angoixa invocava el Senyor, vers el meu Déu implorava; des del seu santuari va sentir el meu crit, i el clam que li adreçava ressonà a la seva orella. Llavors, la terra fou sacsejada i tre-molà, els fonaments de les muntanyes trontollaven, s’enfonsaven sota el seu furor. Del seu bufec pujà una fumarada i la seva boca llançava foc abrusador, tot ell era una brasa roent. Inclinà la volta del cel, i davallà; tenia estesa sota els peus una fosca nuvolada. Volava prenent un querubí per muntura i planava sobre les ales del vent. Com a cobertura es féu un cercle de tenebres, i com a pavelló, les aigües tenebroses sobre una nuvolada de foscúria. Els núvols, pel fulgor de la seva presència, esclataren en pedregada i centelles de foc. Des del cel el Senyor féu esclatar la tronada, i l’Altíssim féu retrunyir la seva veu. Disparà les seves fletxes i els es-pantà, multiplicà els llamps i sembrà la derrota. El fons de les aigües quedà a la vista, i els fonaments de la terra, al des-cobert, sota la teva imprecació, Senyor, de la forta alenada de la teva indig-nació. Des de dalt allargà la mà i m’agafà, em tragué fora de tanta angúnia, m’arrancà del meu potent enemic, dels qui m’odiaven i eren més forts que no pas jo. Volien assaltar-me en dia d’infor-tuni, però el Senyor vingué a sostenir-me; m’ha fet sortir a camp obert, m’alliberà perquè em vol bé. El Senyor recompensa la meva justícia; em retribueix la puresa de les me-ves mans, perquè he guardat els camins del Senyor i no m’he allunyat del respecte al meu Déu. Tinc present tots els seus decrets, mai no he rebutjat els seus preceptes; he complert amb ell honestament, i m’he guardat de la dolenteria. Així em retribueix el Senyor la me-va justícia, segons la puresa de les meves mans davant els seus ulls.

Salms 18:1-24 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

T’estimo, Senyor, força meva; Senyor, ets roca i muralla que m’allibera. Déu meu, penyal on m’emparo, escut i baluard, força que em salva! Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat: ell em salva dels enemics. M’envoltaven els llaços de la mort, sentia l’esglai dels torrents de Belial; m’estrenyia la mort amb els seus llaços, tenia davant meu els seus paranys. En veure’m en perill, vaig clamar al Senyor, vaig cridar socors al meu Déu. Des del seu palau, va escoltar el meu clam, el meu crit li arribà al cor. Llavors la terra s’estremí i tremolà, cruixiren els fonaments de les muntanyes, trontollaren quan ell es va indignar. El seu respir treia glops de fum, li sortia de la boca un foc devorador, tot ell llançava brases ardents. Decantà la volta del cel i baixà, tenia sota els peus una negra nuvolada. Endut sobre les ales dels vents, volava amb un querubí per carrossa. L’envoltava un pavelló de fosca, aigua tenebrosa i espessa nuvolada; els núvols, davant el seu esclat, es tornaven brases roents i calamarsa. El Senyor, dalt al cel, féu esclatar la tronada, l’Altíssim féu retrunyir la seva veu, envià calamarsa i brases roents; dispersà els enemics disparant les seves fletxes, se’n desféu llançant arreu els seus llamps. Llavors va aparèixer el fons del mar, els fonaments de la terra quedaren descoberts, quan ressonà el reny del Senyor, el bufec terrible del seu respir. Des de dalt allargà la mà i m’agafà, i em tragué fora de les aigües abismals; em salvà d’enemics poderosos, d’adversaris més forts que no pas jo. Un mal dia es plantaren davant meu, però el Senyor vingué a sostenir-me; em féu sortir a camp obert, em salvà perquè m’estimava. El Senyor recompensa la meva innocència, em premia perquè tinc pures les mans, perquè he guardat els seus camins, mai no m’he allunyat del meu Déu. Sempre tinc presents els seus preceptes, mai no em desvio dels seus decrets; em porto amb ell honradament i em guardo net de tota culpa.