Salms 143:1-12
Salms 143:1-12 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Senyor, escolta la meva pregària, para atenció a la meva súplica, segons la teva fidelitat, contesta’m, per la teva equitat; i no et posis a judicar el teu servent, perquè davant teu no sortirà justi-ficat cap ésser vivent. És que l’enemic em ve perseguint, rebatent per terra la meva vida, per recloure’m en les tenebres, com els qui ja són morts de temps immemorial. Dintre meu em sento desanimat, dins el pit es desconsola el meu cor. Tot recordant els dies del temps ja passat, meditant en tot el que tu has fet, ponderant les obres de les teves mans, estenc cap a tu els meus braços; la meva ànima es deleix per tu, com una terra assedegada. (Pausa) Senyor, contesta’m aviat, que em sento defallir; no m’amaguis la teva mirada, que vindria a ser com els qui baixen al fossar. Fes-me sentir ben aviat la teva benevolència, perquè en tu confio; fes-me conèixer el camí que haig de seguir, que a tu jo elevo la meva ànima. Deslliura’m dels enemics, Senyor; a tu m’acullo. Ensenya’m a complir la teva volun-tat, perquè tu ets el meu Déu; que el teu esperit em sigui propici, que em condueixi per un camí recte. Pel teu nom, Senyor, guarda’m la vida; per la teva equitat, treu-me l’ànima de tribulació; per la teva bondat, elimina els meus contraris i extermina els qui em busquen la vida, que jo sóc el teu servent.
Salms 143:1-12 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Senyor, escolta la meva pregària, estigues atent a la meva súplica, respon-me, tu que ets bo i fidel. No vulguis judicar el teu servent, que ningú dels qui viuen no és just davant teu. L’enemic que em perseguia m’ha trepitjat per terra la vida, m’ha confinat al país de les tenebres, igual que els morts de temps immemorial. El meu esperit se sent rendit, està consternat el meu cor. Tot recordant les èpoques llunyanes, meditant les teves proeses, considerant les obres de les teves mans, cap a tu estenc els braços: sóc davant teu com una terra esgotada. Pausa De pressa, Senyor, respon-me, que el meu esperit defalleix; no m’amaguis la teva mirada, que seria com els qui baixen a la fossa. Fes-me escoltar el teu amor a punta de dia, perquè jo posso en tu la confiança. Fes-me conèixer el camí que he de seguir, que a tu elevo la meva ànima. Allibera’m dels enemics, Senyor: en tu trobo refugi. Ensenya’m a fer la teva voluntat: tu ets el meu Déu. Que el teu esperit bo em condueixi per terra plana. Pel teu nom, Senyor, dóna’m la vida; tu que ets bo, treu-me del perill. Per l’amor que em tens, anorrea els enemics, destrueix els qui posen en perill la meva vida, que jo sóc servent teu.