Salms 139:1-24
Salms 139:1-24 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Senyor, tu m’has sondejat i m’has conegut, tu veus quan m’assec i quan m’ai-xeco, coneixes el meu pensament de lluny estant. Observes bé si camino o si m’aturo, i tota la meva conducta t’és ben palesa. Encara no tinc als llavis la paraula que tu, Senyor, ja l’has entesa. Per tots costats em tens ben estret, i has posat sobre mi la teva mà. Tan admirable coneixement em sobrepassa, és tan sublim que no el puc entendre. On podria allunyar-me del teu es-perit, on puc fugir de la teva presència? Si pugés dalt del cel, tu hi ets: si m’ajagués a l’abisme, ets allà. Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar, també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria. Si pensés, potser, amagar-me en la foscor, i que es tornés nit la llum que m’en-volta, tampoc la foscor no m’ocultaria de tu, i la nit et seria tan clara com el dia: foscor i claror són iguals per a tu! Tu ets qui ha format les meves en-tranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare. Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé! No t’era pas desconegut el meu cos mentre era format en el misteri, entreteixit en pregons subterranis. Els teus ulls veieren les meves accions, totes eren escrites al teu llibre. Havies determinat tots els dies de la meva vida, abans que cap d’ells existís. Quan profunds són els teus pensaments, oh Déu! Tots ells són incalculables! Si em posava a comptar-los, són més que els grans de sorra; i en acabar, encara estaria amb tu. Oh Déu, extermina els malvats i allunya de mi els homes sangui-naris, els qui malparlen de tu insidiosament; enemics teus que s’alcen en va. ¿Que no he d’odiar, Senyor, els qui t’odien, i avorrir els qui es rebel·len contra tu? Els detesto amb tota l’ànima, els considero enemics meus. Examina’m, oh Déu, per conèixer el meu cor, posa’m a prova per conèixer els meus afanys, mira si vaig per mal camí i guia’m pel camí eternal!
Salms 139:1-24 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes, saps prou bé quan m’assec o quan m’aixeco. Descobreixes de lluny estant els meus propòsits, veus si camino o si reposo, et són coneguts tots els meus passos. Encara no tinc als llavis la paraula, que tu, Senyor, ja la veus pronunciada. M’estrenys a banda i banda, has posat damunt meu la teva mà. El teu saber és tan admirable que em supera; és tan elevat que no puc abastar-lo. On aniria lluny del teu esperit? On fugiria lluny de la teva mirada? Si pujava dalt al cel, hi ets present, si m’ajeia als inferns, també t’hi trobo. ¿Provaré de prendre les ales de l’aurora? ¿Aniré a viure a l’altre extrem del mar? També allà la teva mà em guiaria, també allà em sostindries. ¿Diré, doncs: «Que m’amaguin les tenebres i tingui per llum la negra nit»? Per a tu no són fosques les tenebres i la nit és tan clara com el dia: llum o fosca et són igual. Ets tu qui m’has format les entranyes, m’has teixit en el ventre de la mare. Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable, les teves obres són meravelloses: ho reconec amb tota l’ànima. Res del meu cos no et passava per alt quan jo m’anava fent secretament, quan em brodaven en el fons de la terra. Els teus ulls em veien abans d’estar format, i els dies de la meva vida eren tots escrits en el teu llibre; estaven tots fixats, abans que n’existís un de sol. Com en són, d’insondables, per a mi els teus designis! Déu meu, com podria comptar-los d’un a un? Si m’hi posava, serien més que els grans de sorra! Em desvetllo del son i encara estic amb tu. Déu meu, si et dignessis fer morir l’injust! I vosaltres, sanguinaris, allunyeu-vos de mi! Ells pronuncien el teu nom amb traïdoria; són enemics teus: juren en va pel teu nom. Senyor, ¿no he d’avorrir els qui t’avorreixen i detestar els qui es rebel·len contra tu? Els avorreixo amb tota l’ànima, els considero enemics meus. Déu meu, penetra els meus secrets i coneix el meu cor, examina’m per conèixer què desitjo. Mira que no vagi per camins d’idolatria i guia’m per camins eterns.