Salms 139:1-10
Salms 139:1-10 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes, saps prou bé quan m’assec o quan m’aixeco. Descobreixes de lluny estant els meus propòsits, veus si camino o si reposo, et són coneguts tots els meus passos. Encara no tinc als llavis la paraula, que tu, Senyor, ja la veus pronunciada. M’estrenys a banda i banda, has posat damunt meu la teva mà. El teu saber és tan admirable que em supera; és tan elevat que no puc abastar-lo. On aniria lluny del teu esperit? On fugiria lluny de la teva mirada? Si pujava dalt al cel, hi ets present, si m’ajeia als inferns, també t’hi trobo. ¿Provaré de prendre les ales de l’aurora? ¿Aniré a viure a l’altre extrem del mar? També allà la teva mà em guiaria, també allà em sostindries.
Salms 139:1-10 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Senyor, tu m’has sondejat i m’has conegut, tu veus quan m’assec i quan m’ai-xeco, coneixes el meu pensament de lluny estant. Observes bé si camino o si m’aturo, i tota la meva conducta t’és ben palesa. Encara no tinc als llavis la paraula que tu, Senyor, ja l’has entesa. Per tots costats em tens ben estret, i has posat sobre mi la teva mà. Tan admirable coneixement em sobrepassa, és tan sublim que no el puc entendre. On podria allunyar-me del teu es-perit, on puc fugir de la teva presència? Si pugés dalt del cel, tu hi ets: si m’ajagués a l’abisme, ets allà. Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar, també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria.