Salms 119:97-112
Salms 119:97-112 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Com estimo la teva llei! Tot el dia és la meva meditació. Els teus manaments em fan ser més assenyat que els enemics, perquè me’ls he fet meus per sempre. Sóc més entès que els meus mestres, ja que els teus preceptes són la meva meditació. Sóc més entenimentat que els an-cians, perquè observo els teus manaments. De tot camí de mal he apartat els peus, a fi de complir la teva paraula. Dels teus decrets no m’he apartat, perquè tu ets qui m’ensenya. Que n’és de dolça al paladar la teva promesa! Més que la mel a la meva boca. Pels teus manaments he posat seny, per això detesto tot camí d’engany. La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí. He jurat, i ho mantinc, que guardaré les prescripcions de la teva justícia. Estic extremadament afligit; Senyor, fes-me viure com ho has promès. Accepta les promeses que t’he fet, Senyor, i fes que entengui les teves deci-sions. Tinc la vida constantment expo-sada, però no he oblidat la teva llei. Els malvats m’han posat paranys, però jo no m’he desviat dels teus manaments. He pres per herència perpètua els teus preceptes, perquè són l’alegria del meu cor. He inclinat el meu cor a complir els teus dictats, per sempre, fins a la fi.
Salms 119:97-112 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Com estimo la teva Llei! Tot el dia la porto al pensament. Gràcies als teus manaments, tinc més seny que l’enemic, perquè me’ls he fet meus per sempre. Sóc més instruït que tots els meus mestres de tant que medito el teu pacte. Guardar els teus preceptes em fa més assenyat que els ancians. Aparto els meus peus del mal camí, vull viure atent a les teves paraules. Les decisions que has pres, no les defujo; tu me les has ensenyades. Quina dolçor, les teves promeses! Les trobo, quan en parlo, més dolces que la mel. El seny em ve dels teus preceptes; per això detesto els camins enganyosos. La teva paraula és llum dels meus passos, la claror que m’il·lumina el camí. Ho he jurat i ho mantinc: guardaré les teves justes decisions. Són grans, Senyor, les penes que sofreixo: dóna’m la vida, com havies promès. Accepta, Senyor, l’ofrena dels meus llavis, i fes que aprengui els teus designis. La meva vida està sempre en perill, però no oblido la teva Llei. M’han parat una trampa els injustos, però jo no em desvio dels teus preceptes. Tindré sempre per herència el teu pacte: és l’alegria del meu cor. Compliré de cor els teus decrets, del tot i per sempre.