Salms 119:89-176
Salms 119:89-176 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
La paraula és eterna, Senyor, persistirá com el cel. La teva fidelitat es manté pels segles com es manté la terra que has fixat. Tot subsisteix fins ara perquè així ho has decidit; tota cosa està al teu servei. Si la teva Llei no fes les meves delícies, jo hauria sucumbit, amb tantes penes. Mai no oblidaré els teus preceptes; gràcies a ells em dónes la vida. Sóc teu: et prego que em salvis, que jo medito els teus preceptes. Els injustos em sotgen perdre’m, però jo miro d’entendre el teu pacte. He vist límits a la cosa més perfecta, però els teus manaments són immensos. Com estimo la teva Llei! Tot el dia la porto al pensament. Gràcies als teus manaments, tinc més seny que l’enemic, perquè me’ls he fet meus per sempre. Sóc més instruït que tots els meus mestres de tant que medito el teu pacte. Guardar els teus preceptes em fa més assenyat que els ancians. Aparto els meus peus del mal camí, vull viure atent a les teves paraules. Les decisions que has pres, no les defujo; tu me les has ensenyades. Quina dolçor, les teves promeses! Les trobo, quan en parlo, més dolces que la mel. El seny em ve dels teus preceptes; per això detesto els camins enganyosos. La teva paraula és llum dels meus passos, la claror que m’il·lumina el camí. Ho he jurat i ho mantinc: guardaré les teves justes decisions. Són grans, Senyor, les penes que sofreixo: dóna’m la vida, com havies promès. Accepta, Senyor, l’ofrena dels meus llavis, i fes que aprengui els teus designis. La meva vida està sempre en perill, però no oblido la teva Llei. M’han parat una trampa els injustos, però jo no em desvio dels teus preceptes. Tindré sempre per herència el teu pacte: és l’alegria del meu cor. Compliré de cor els teus decrets, del tot i per sempre. Em desagraden els qui són dobles de cor, jo estimo la teva Llei. Ets el meu recer i l’escut que em protegeix, confio en la teva paraula. Aparteu-vos de mi, els qui obreu el mal, que vull guardar els manaments del meu Déu. Rep-me, tal com vas prometre, i viuré; que no sigui confosa la meva esperança. Sostén-me i seré salvat, els teus decrets sempre són la meva delícia. Tu desaproves els qui s’allunyen dels teus decrets, enganyats per la pròpia astúcia. Per a tu són escòria els injustos del país; per això estimo el teu pacte. Tot el meu cos s’esborrona de por, perquè temo els teus judicis. He obrat segons el dret i la justícia: no m’abandonis en mans dels opressors. Garanteix que faràs feliç el teu servent, que no m’oprimiran els superbs. Se’m consumeixen els ulls d’esperar que em salvis i que arribin els béns promesos. Mostra l’amor que tens al teu servent, fes que aprengui els teus decrets. Sóc el teu servent, dóna’m seny i coneixeré el teu pacte. Ja és hora que intervinguis, Senyor: ells han violat la teva Llei. Jo estimo els teus manaments més que l’or, més que l’or fi; per això trobo justos els teus preceptes i em desagraden els camins enganyosos. És admirable, el teu pacte; per això el té present la meva ànima. La teva paraula, explicada, dóna llum i l’entenen els senzills. Obro la boca i aspiro amb delit: m’enamoren els teus manaments. Mira’m i compadeix-te de mi, tu que et compadeixes dels qui estimen el teu nom. Que la teva promesa guiï els meus passos, que ningú no em domini amb males arts. Allibera’m dels homes que oprimeixen, que pugui guardar els teus preceptes. Fes veure al teu servent la llum de la teva mirada, ensenya’m els teus decrets. Mars de llàgrimes baixen dels meus ulls quan veig els qui no guarden la teva Llei. Ets just, Senyor, i són rectes les teves decisions. Has establert el teu pacte amb justícia, i amb tota veritat. Sento un zel que em consumeix, veient com l’adversari oblida les teves paraules. La teva promesa és de bona llei; el teu servent l’estima. Sóc petit i menyspreat, però no oblido els teus preceptes. La teva justícia dura per sempre, és veritat la teva Llei. Quan em trobava en el perill i en la desgràcia, els teus manaments feien la meva delícia. El teu pacte és just per sempre, dóna’m seny i viuré. Clamo amb tot el cor, Senyor, escolta’m: vull complir els teus decrets. Jo t’invoco: salva’m, i guardaré el teu pacte. Encara no és de dia ja vinc a implorar-te, confio en les teves paraules. Abans d’hora es desvetllen els meus ulls per meditar les teves promeses. Pel teu amor, Senyor, escolta el meu clam; dóna’m la vida, com vas decidir. Són a prop els meus astuts perseguidors, que estan lluny de la teva Llei. Però tu, Senyor, ets a prop meu, i es mantenen ferms tots els teus manaments; conec, de fa temps, el teu pacte i sé que l’has assegurat per sempre. Mira les penes que sofreixo i allibera-me’n, que no oblido la teva Llei. Pledeja a favor meu i rescata’m; com vas prometre, dóna’m la vida. La salvació és lluny dels injustos, perquè no mediten els teus decrets. És gran, Senyor, la teva misericòrdia; com vas decidir, dóna’m la vida. Són molts els enemics que em persegueixen, però jo no m’he apartat del teu pacte. Em repugnen els qui he vist apostatar sense fer cas de les teves promeses. Mira com estimo els teus preceptes! Senyor, per l’amor que em tens, dóna’m la vida. La teva paraula comença en la veritat, són justes i eternes les teves decisions. Quan els governants em persegueixen sense causa, el meu cor només tem les teves paraules. La teva promesa em fa tan feliç com a un home que troba un gran tresor. Avorreixo l’engany, el detesto, i estimo la teva Llei. Et lloo set vegades cada dia, perquè són justes les teves decisions. Tenen molta pau els qui estimen la teva Llei: res no els farà ensopegar. Espero que em salvis, Senyor: jo compleixo els teus manaments. La meva ànima guarda el teu pacte; me l’estimo de debò. Guardo el teu pacte i els teus decrets; tots els meus camins són davant teu. Que el meu clam arribi a la teva presència; Senyor, dóna’m seny, com vas prometre; Que arribi fins a tu la meva súplica; tal com vas prometre, allibera’m. Tinc a flor de llavis la lloança, perquè em fas aprendre els teus decrets. La meva llengua canta les teves promeses perquè els teus manaments són justos. Que la teva mà estigui a punt per a ajudar-me: jo he escollit els teus preceptes. Anhelo que em salvis, Senyor; la teva Llei és la meva delícia. Que visqui la meva ànima i et lloï i que m’ajudin les teves decisions. M’havia esgarriat com una ovella perduda: vine a buscar el teu servent, que jo no oblido els teus manaments.
Salms 119:89-176 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Perpètuament, Senyor, la teva pro-mesa es manté ferma dalt del cel. D’una generació a l’altra es manté la teva fidelitat, com es manté la terra i perdura. Tot subsisteix per ordenació teva fins avui, ja que l’univers està al teu servei. Si la teva llei no hagués estat la meva delícia, ja m’hauria fos en l’aflicció. Mai no oblidaré els teus preceptes, perquè per ells m’has fet viure. Sóc teu, salva’m!, que em subjecto als teus manaments. Els dolents estan a l’aguait per perdre’m, i jo estic atent a les teves instruccions. A tota perfecció he vist un terme, però el teu manament és immens. Com estimo la teva llei! Tot el dia és la meva meditació. Els teus manaments em fan ser més assenyat que els enemics, perquè me’ls he fet meus per sempre. Sóc més entès que els meus mestres, ja que els teus preceptes són la meva meditació. Sóc més entenimentat que els an-cians, perquè observo els teus manaments. De tot camí de mal he apartat els peus, a fi de complir la teva paraula. Dels teus decrets no m’he apartat, perquè tu ets qui m’ensenya. Que n’és de dolça al paladar la teva promesa! Més que la mel a la meva boca. Pels teus manaments he posat seny, per això detesto tot camí d’engany. La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí. He jurat, i ho mantinc, que guardaré les prescripcions de la teva justícia. Estic extremadament afligit; Senyor, fes-me viure com ho has promès. Accepta les promeses que t’he fet, Senyor, i fes que entengui les teves deci-sions. Tinc la vida constantment expo-sada, però no he oblidat la teva llei. Els malvats m’han posat paranys, però jo no m’he desviat dels teus manaments. He pres per herència perpètua els teus preceptes, perquè són l’alegria del meu cor. He inclinat el meu cor a complir els teus dictats, per sempre, fins a la fi. Detesto els hipòcrites però estimo la teva llei. Tu ets el meu refugi i el meu escut, confio en la teva paraula. Aparteu-vos de mi, malfactors, que vull complir els preceptes del meu Déu. Sostén-me, com vas prometre, i viuré; no decebis la meva confiança. Aguanta’m, i seré salvat, i em complauré sempre en les teves prescripcions. Has arraconat tots els qui es des-vien de les teves normes, perquè la seva astúcia no té sentit. Com a escòria bandeges tots els malvats del país, per això estimo les teves prescripcions. El meu cos s’estremeix per temor de tu, i dels teus decrets tinc temença. He obrat segons el dret i la justícia, no m’abandonis als opressors. Fes-te fiador del teu servent per al bé, que no m’oprimeixin els superbs. Els meus ulls es malmeten esperant el teu auxili, i per la decisió de la teva equani-mitat. Tracta el teu servent segons la teva pietat, i fes que aprengui els teus estatuts. Jo sóc servidor teu; dóna’m ente-niment, que pugui conèixer les teves ensenyances. Ja és hora d’intervenir, Senyor; s’ha violat la teva llei. Per això estimo els teus manaments, més que l’or i que l’or fi. Per això em guio per tots els teus preceptes i detesto tot camí enganyós. Són admirables els teus testimonis per això els ha retingut la meva ànima. L’exposició de les teves paraules il·lumina, fa entenimentats els senxills. Estic en un continu sospir, perquè anhelo els teus manaments. Mira’m i compadeix-te de mi. com tens per costum amb els qui estimen el teu nom. Disposa el meu comportament segons la teva paraula, i no deixis que em domini cap perversió. Allibera’m de l’opressió dels homes, per tal que guardi els teus manaments. Mira benèvolament el teu servidor, i ensenya’m els teus estatuts. Llàgrimes a doll vessen els meus ulls, perquè no es respecta la teva llei. Tu ets just, Senyor, i són rectes les teves sentències. Prescrius amb justícia les teves normes, i amb tota fidelitat. El zel m’està consumint, perquè els enemics han oblidat les teves paraules. Ben comprovada és la teva paraula, i el teu servidor se l’estima. Encara que jo sigui poca cosa i no gens important, no he oblidat els teus preceptes. La teva justícia és justícia eterna, i la teva llei és la veritat. L’aflicció i l ’angoixa se’m van tirar a sobre, però els teus manaments han estat la meva delícia. Les teves disposicions són infinitament justes; fes que les entengui i podré viure. Clamo amb tot el cor, Senyor, es-colta’m, vull observar els teus decrets. Jo t’invoco, salva’m i compliré les teves instruccions. Avançant-me a l’albada vinc a im-plorar-te; en les teves promeses tinc con-fiança. Els meus ulls s’han anticipat a les rondes nocturnes per meditar en la teva paraula. Escolta la meva veu, Senyor, pel teu amor; vivifica’m, segons els teus propò-sits. Són a prop els qui van darrere la maldat; estan lluny de la teva llei. Tu ets a la vora, Senyor, i tots els teus manaments són veritat. Fa molt de temps que tinc per sabut que els teus preceptes els has establert a perpetuïtat. Mira la meva aflicció i allibera-me’n, que jo no he oblidat la teva llei. Advoca per la meva causa i vindica’m; dóna’m vida, com vas prometre. La teva salvació està allunyada dels pecadors, perquè no es preocupen del teus decrets. La teva compassió és immesu-rable, Senyor; vivifica’m, segons els teus pro-pòsits. Els meus perseguidors i els meus adversaris són nombrosos, però jo de les teves ordenances no me’n desvio. Veig els prevaricadors i em fasti-gueja, perquè no es subjecten a la teva paraula. Mira, Senyor, que aprecio els teus manaments; vivifica’m, segons la teva bondat. El distintiu de la teva paraula és la veritat, i són permanents tots els decrets de la teva justícia. Els prínceps m’han perseguit sense motiu, però el meu cor té respecte per la teva paraula. Tan content estic jo per la teva paraula com el qui ha trobat una bona presa. Avorreixo l’engany i el detesto, però estimo la teva llei. Set vegades al dia et dono lloança per les teves justes decisions. És molta la pau dels qui estimen la teva llei, i no hi ha res que els faci caure. Compto amb la teva salvació, Senyor, i compleixo els teus manaments. La meva ànima reté els teus preceptes, i jo me’ls estimo molt. Tinc en compte els teus manaments i les teves ensenyan-ces, perquè tota la meva conducta és davant teu. Que el meu clam arribi davant teu, Senyor; fes-me entenimentat, tal com vas prometre. Que la meva súplica entri davant teu; allibera’m, tal com vas prometre. Que un himne esclati dels meus llavis, perquè m’has ensenyat els teus es-tatuts. La meva llengua repetirà els teus preceptes, perquè tots els teus manaments són justos. Que la teva mà estigui a punt per ajudar-me, ja que els teus decrets em són preferits. Sospiro pel teu auxili, Senyor, i la teva llei és la meva delícia. Que visqui la meva ànima per po-der-te lloar, i que la teva equitat m’empari. Vaig esgarriat com una ovella perduda; vine a buscar el teu servidor, que no he abandonat els teus manaments.
Salms 119:89-176 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
La paraula és eterna, Senyor, persistirá com el cel. La teva fidelitat es manté pels segles com es manté la terra que has fixat. Tot subsisteix fins ara perquè així ho has decidit; tota cosa està al teu servei. Si la teva Llei no fes les meves delícies, jo hauria sucumbit, amb tantes penes. Mai no oblidaré els teus preceptes; gràcies a ells em dónes la vida. Sóc teu: et prego que em salvis, que jo medito els teus preceptes. Els injustos em sotgen perdre’m, però jo miro d’entendre el teu pacte. He vist límits a la cosa més perfecta, però els teus manaments són immensos. Com estimo la teva Llei! Tot el dia la porto al pensament. Gràcies als teus manaments, tinc més seny que l’enemic, perquè me’ls he fet meus per sempre. Sóc més instruït que tots els meus mestres de tant que medito el teu pacte. Guardar els teus preceptes em fa més assenyat que els ancians. Aparto els meus peus del mal camí, vull viure atent a les teves paraules. Les decisions que has pres, no les defujo; tu me les has ensenyades. Quina dolçor, les teves promeses! Les trobo, quan en parlo, més dolces que la mel. El seny em ve dels teus preceptes; per això detesto els camins enganyosos. La teva paraula és llum dels meus passos, la claror que m’il·lumina el camí. Ho he jurat i ho mantinc: guardaré les teves justes decisions. Són grans, Senyor, les penes que sofreixo: dóna’m la vida, com havies promès. Accepta, Senyor, l’ofrena dels meus llavis, i fes que aprengui els teus designis. La meva vida està sempre en perill, però no oblido la teva Llei. M’han parat una trampa els injustos, però jo no em desvio dels teus preceptes. Tindré sempre per herència el teu pacte: és l’alegria del meu cor. Compliré de cor els teus decrets, del tot i per sempre. Em desagraden els qui són dobles de cor, jo estimo la teva Llei. Ets el meu recer i l’escut que em protegeix, confio en la teva paraula. Aparteu-vos de mi, els qui obreu el mal, que vull guardar els manaments del meu Déu. Rep-me, tal com vas prometre, i viuré; que no sigui confosa la meva esperança. Sostén-me i seré salvat, els teus decrets sempre són la meva delícia. Tu desaproves els qui s’allunyen dels teus decrets, enganyats per la pròpia astúcia. Per a tu són escòria els injustos del país; per això estimo el teu pacte. Tot el meu cos s’esborrona de por, perquè temo els teus judicis. He obrat segons el dret i la justícia: no m’abandonis en mans dels opressors. Garanteix que faràs feliç el teu servent, que no m’oprimiran els superbs. Se’m consumeixen els ulls d’esperar que em salvis i que arribin els béns promesos. Mostra l’amor que tens al teu servent, fes que aprengui els teus decrets. Sóc el teu servent, dóna’m seny i coneixeré el teu pacte. Ja és hora que intervinguis, Senyor: ells han violat la teva Llei. Jo estimo els teus manaments més que l’or, més que l’or fi; per això trobo justos els teus preceptes i em desagraden els camins enganyosos. És admirable, el teu pacte; per això el té present la meva ànima. La teva paraula, explicada, dóna llum i l’entenen els senzills. Obro la boca i aspiro amb delit: m’enamoren els teus manaments. Mira’m i compadeix-te de mi, tu que et compadeixes dels qui estimen el teu nom. Que la teva promesa guiï els meus passos, que ningú no em domini amb males arts. Allibera’m dels homes que oprimeixen, que pugui guardar els teus preceptes. Fes veure al teu servent la llum de la teva mirada, ensenya’m els teus decrets. Mars de llàgrimes baixen dels meus ulls quan veig els qui no guarden la teva Llei. Ets just, Senyor, i són rectes les teves decisions. Has establert el teu pacte amb justícia, i amb tota veritat. Sento un zel que em consumeix, veient com l’adversari oblida les teves paraules. La teva promesa és de bona llei; el teu servent l’estima. Sóc petit i menyspreat, però no oblido els teus preceptes. La teva justícia dura per sempre, és veritat la teva Llei. Quan em trobava en el perill i en la desgràcia, els teus manaments feien la meva delícia. El teu pacte és just per sempre, dóna’m seny i viuré. Clamo amb tot el cor, Senyor, escolta’m: vull complir els teus decrets. Jo t’invoco: salva’m, i guardaré el teu pacte. Encara no és de dia ja vinc a implorar-te, confio en les teves paraules. Abans d’hora es desvetllen els meus ulls per meditar les teves promeses. Pel teu amor, Senyor, escolta el meu clam; dóna’m la vida, com vas decidir. Són a prop els meus astuts perseguidors, que estan lluny de la teva Llei. Però tu, Senyor, ets a prop meu, i es mantenen ferms tots els teus manaments; conec, de fa temps, el teu pacte i sé que l’has assegurat per sempre. Mira les penes que sofreixo i allibera-me’n, que no oblido la teva Llei. Pledeja a favor meu i rescata’m; com vas prometre, dóna’m la vida. La salvació és lluny dels injustos, perquè no mediten els teus decrets. És gran, Senyor, la teva misericòrdia; com vas decidir, dóna’m la vida. Són molts els enemics que em persegueixen, però jo no m’he apartat del teu pacte. Em repugnen els qui he vist apostatar sense fer cas de les teves promeses. Mira com estimo els teus preceptes! Senyor, per l’amor que em tens, dóna’m la vida. La teva paraula comença en la veritat, són justes i eternes les teves decisions. Quan els governants em persegueixen sense causa, el meu cor només tem les teves paraules. La teva promesa em fa tan feliç com a un home que troba un gran tresor. Avorreixo l’engany, el detesto, i estimo la teva Llei. Et lloo set vegades cada dia, perquè són justes les teves decisions. Tenen molta pau els qui estimen la teva Llei: res no els farà ensopegar. Espero que em salvis, Senyor: jo compleixo els teus manaments. La meva ànima guarda el teu pacte; me l’estimo de debò. Guardo el teu pacte i els teus decrets; tots els meus camins són davant teu. Que el meu clam arribi a la teva presència; Senyor, dóna’m seny, com vas prometre; Que arribi fins a tu la meva súplica; tal com vas prometre, allibera’m. Tinc a flor de llavis la lloança, perquè em fas aprendre els teus decrets. La meva llengua canta les teves promeses perquè els teus manaments són justos. Que la teva mà estigui a punt per a ajudar-me: jo he escollit els teus preceptes. Anhelo que em salvis, Senyor; la teva Llei és la meva delícia. Que visqui la meva ànima i et lloï i que m’ajudin les teves decisions. M’havia esgarriat com una ovella perduda: vine a buscar el teu servent, que jo no oblido els teus manaments.