Salms 119:49-64
Salms 119:49-64 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Recorda la paraula donada al teu servent i que manté la meva esperança. Això és el que em conforta en les penes: la teva promesa em dóna la vida. Quan els superbs fan burla cruel de mi, jo no em decanto de la teva Llei. Recordo els judicis eterns, i aquest record, Senyor, em conforta. M’encenc d’indignació contra els injustos quan veig que abandonen la Llei. Els teus decrets són el tema dels meus cants quan em trobo en terra estranya. Fins de nit recordo el teu nom, Senyor, i vetllo pensant en la teva Llei. Emprenc com a cosa meva la guarda dels teus preceptes. Jo dic, Senyor, que la meva heretat és guardar les teves paraules. El meu cor cerca de complaure’t: compadeix-te de mi, com vas prometre. Examino els meus camins perquè els meus peus no es desviïn del teu pacte. M’afanyo, no vull deturar-me en la guarda dels teus manaments. Els paranys dels injustos m’envolten, però jo no oblido la teva Llei. A mitjanit em llevo a lloar-te, perquè són justes les teves decisions. M’uneixo a tots els teus fidels, als qui guarden els teus preceptes. La terra és plena del teu amor, Senyor; fes que aprengui els teus decrets.
Salms 119:49-64 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Recorda la promesa feta al teu servidor, amb la qual em fas estar confiat. Això és el que en les penes em consola: que la teva promesa em vivifica. Quan els insolents es reien tant de mi, jo no em desviava gens de la teva llei. Tot rememorant els teus judicis de temps passats, Senyor, he trobat consol. Se m’encén la indignació a causa dels malvats que abandonen el teu pacte. Els teus preceptes han estat càntics per a mi en la terra del meu pelegrinatge. A la nit recordo el teu nom, Senyor, i retinc la teva llei. Això és el que em pertoca: obeir els teus manaments. Tu, Senyor, ets tot el que tinc: m’he promès d’obeir les teves pa-raules. He procurat agradar-te de tot cor; compadeix-te de mi, segons la teva promesa. He repassat la teva conducta per girar els meus passos vers la teva llei. M’he afanyat, sense torbar-me, per complir els teus preceptes. M’assetgen els paranys dels malvats, però no deixo de tenir present el teu pacte. A mitjanit em llevo a donar-te gràcies per les teves justes decisions. Sóc un company més de tots els qui t’estimen, i dels qui guarden els teus manaments. Del teu amor, Senyor, n’és plena la terra; fes que aprengui els teus estatuts.