Salms 119:33-80

Comparteix

Salms 119:33-80 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Mostra’m el camí dels teus decrets, Senyor, que el vull seguir fins al final. Fes-me entendre la teva Llei, que la vull guardar amb tot el cor. Guia’m per la senda dels manaments, que jo me l’estimo de debò. Inclina el meu cor al teu pacte, fes que no em deixi subornar. Aparta els meus ulls dels qui no són res; el teu camí em donarà la vida. Compleix amb mi la teva promesa, i el teu servent et serà fidel. Allunya les burles que jo temo; sé que són bones les teves decisions. Mira com estimo els teus preceptes; per la teva bondat, dóna’m la vida. Que m’arribi el teu amor, Senyor; salva’m, com havies promès. Que pugui respondre als qui es burlen de mi: «Jo confio en la seva paraula.» No em treguis dels llavis la paraula veritable: confio en el teu judici. Vull guardar sempre la teva Llei, per segles i més segles. Caminaré amb el cor ample: jo medito els teus preceptes. Davant els reis parlaré del teu pacte i no hauré d’avergonyir-me’n. Els teus manaments fan les meves delícies, me’ls estimo de debò. Prego alçant les mans cap als manaments que tant estimo, medito els teus decrets. Recorda la paraula donada al teu servent i que manté la meva esperança. Això és el que em conforta en les penes: la teva promesa em dóna la vida. Quan els superbs fan burla cruel de mi, jo no em decanto de la teva Llei. Recordo els judicis eterns, i aquest record, Senyor, em conforta. M’encenc d’indignació contra els injustos quan veig que abandonen la Llei. Els teus decrets són el tema dels meus cants quan em trobo en terra estranya. Fins de nit recordo el teu nom, Senyor, i vetllo pensant en la teva Llei. Emprenc com a cosa meva la guarda dels teus preceptes. Jo dic, Senyor, que la meva heretat és guardar les teves paraules. El meu cor cerca de complaure’t: compadeix-te de mi, com vas prometre. Examino els meus camins perquè els meus peus no es desviïn del teu pacte. M’afanyo, no vull deturar-me en la guarda dels teus manaments. Els paranys dels injustos m’envolten, però jo no oblido la teva Llei. A mitjanit em llevo a lloar-te, perquè són justes les teves decisions. M’uneixo a tots els teus fidels, als qui guarden els teus preceptes. La terra és plena del teu amor, Senyor; fes que aprengui els teus decrets. Has fet feliç, Senyor, el teu servent, tal com havies promès. Ensenya’m a tenir enteniment i bon sentit, que jo tinc fe en els teus manaments. Abans de passar penes, vivia esgarriat, però ara tinc present la teva promesa. Tu ets bo i tu fas el bé; ensenya’m els teus decrets. Quan els superbs maquinen mentides contra mi, jo guardo de tot cor els teus preceptes. Els seus cors s’han endurit, són insensibles, però la teva Llei fa la meva delícia. M’ha fet bé haver sofert tantes penes: així he après els teus decrets. M’estimo més la Llei que surt dels teus llavis que mil monedes d’or o de plata. Les teves mans m’han fet i m’han creat, dóna’m seny i aprendré els teus manaments. Quan em vegin, els teus fidels s’alegraran perquè confio en la teva paraula. Reconec que són justes les teves decisions: amb raó, Senyor, he sofert tantes penes. Que el teu amor em conforti, tal com vas prometre al teu servent. Que m’arribi la teva misericòrdia i viuré; la teva Llei fa les meves delícies. Que els superbs s’avergonyeixin d’oprimir-me amb enyany; jo meditaré els teus preceptes. Que es posin a favor meu els teus fidels, els qui coneixen el teu pacte. Que el meu cor guardi irreprensible els teus decrets i no quedaré confós.

Salms 119:33-80 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Mostra’m, Senyor, el camí dels teus decrets, que jo el seguiré fins al capdavall. Dóna’m enteniment per guardar la teva llei i observar-la de tot cor. Porta’m pel camí del teus manaments, perquè ell és el meu delit. Inclina el meu cor als teus dictàmens, i no a la cobdícia. Aparta els meus ulls d’admirar vanitats, i fes-me viure en el teu camí. Confirma al teu servent la teva pro-mesa, dirigida als qui t’estimen. Allunya de mi l’oprobi que recelo ja que els teus judicis són plens de bondat. Mira que jo desitjo els teus preceptes; fes-me viure en la teva equitat. Que m’arribi la teva amorositat, Senyor; la teva salvació, d’acord amb la teva promesa, i podré contestar als qui es burlen de mi que jo he confiat en la teva paraula. No em treguis de la boca la paraula fidel, perquè confio en els teus decrets i vull guardar constantment la teva llei per sempre més. Marxaré per camí lliure, perquè vaig a la recerca dels teus preceptes. Davant dels reis parlaré dels teus dictàmens, i no en tindré pas vergonya. Posaré el meu deler en els teus preceptes, que em són molt estimats. Alçaré les mans als teus ordenaments i meditaré els teus estatuts. Recorda la promesa feta al teu servidor, amb la qual em fas estar confiat. Això és el que en les penes em consola: que la teva promesa em vivifica. Quan els insolents es reien tant de mi, jo no em desviava gens de la teva llei. Tot rememorant els teus judicis de temps passats, Senyor, he trobat consol. Se m’encén la indignació a causa dels malvats que abandonen el teu pacte. Els teus preceptes han estat càntics per a mi en la terra del meu pelegrinatge. A la nit recordo el teu nom, Senyor, i retinc la teva llei. Això és el que em pertoca: obeir els teus manaments. Tu, Senyor, ets tot el que tinc: m’he promès d’obeir les teves pa-raules. He procurat agradar-te de tot cor; compadeix-te de mi, segons la teva promesa. He repassat la teva conducta per girar els meus passos vers la teva llei. M’he afanyat, sense torbar-me, per complir els teus preceptes. M’assetgen els paranys dels malvats, però no deixo de tenir present el teu pacte. A mitjanit em llevo a donar-te gràcies per les teves justes decisions. Sóc un company més de tots els qui t’estimen, i dels qui guarden els teus manaments. Del teu amor, Senyor, n’és plena la terra; fes que aprengui els teus estatuts. Has estat generós amb el teu servent, Senyor, d’acord amb la teva promesa. Dóna’m bon enteniment i seny, que jo tinc fe en els teus preceptes. Abans de passar afliccions anava esgarriat, però ara m’ajusto a la teva paraula. Tu ets bo i generós, instrueix-me en els teus preceptes. Els superbs tramen falsedats contra mi, però jo guardo amb tot el cor els teus manaments. Llefiscós com el greix és el seu cor, però jo trobo el meu goig en la teva llei. M’ha estat bo de passar afliccions, així he après les teves regles. Per a mi és millor la llei de la teva boca que milers de peces d’or i de plata. Les teves mans m’han creat i m’han format, dóna’m capacitat per a aprendre els teus manaments. Els qui t’estimen em miraran com-plaguts que hagi confiat en la teva paraula. Reconec, Senyor, que les teves de-cisions són justes, i que m’has afligit amb molta raó. Que el teu amor em faci de consol, com vas prometre al teu servent. Que el teu amor vingui a mi, i podré viure, que la teva llei és la meva felicitat. Siguin avergonyits els insolents que em maltracten injustament, que jo vaig meditant els teus preceptes. Que es tornin cap a mi els qui t’es-timen, els qui coneixen els teus manaments. Que el meu cor sigui sincer en els teus estatuts, perquè no hagi d’avergonyir-me.