Proverbis 8:22-31
Proverbis 8:22-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El Senyor em va formar al començ de la seva activitat, abans de fer les seves obres més antigues. Des de l’eternitat vaig ser consti-tuïda, des de l’origen, abans de formar-se el món; vaig néixer quan encara no existien els abismes ni hi havia cap doll cabalós d’ai-gües. Abans que les muntanyes s’hagues-sin assentat, abans que les serralades, vaig néi-xer jo. Quan encara no eren fets ni les terres ni els camps, ni la massa dels àtoms de pols del món. Jo era allà quan organitzava l’uni-vers, quan traçava l’horitzó sobre la faç de l’abisme; quan concentrava els núvols allà dalt, quan fermava les fonts abismals; quan posava límits a la mar, perquè les aigües no passessin de la seva riba; quan traçava els fonaments de la terra, jo era al seu costat com un arqui-tecte, dia rere dia feia jo les seves delícies, delectant-me sempre en la seva presència, complaent-me en l’extensió de la terra, i tenint les meves delícies amb els fills dels homes.
Proverbis 8:22-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
»El Senyor em posseïa al començament, abans de les seves obres, des de sempre. Em va formar a l’inici del temps, des de l’origen, des del primer moment de la terra. Em va infantar quan els oceans no existien ni brollaven les fonts d’aigua viva. Abans que s’assentessin les muntanyes, abans dels turons, ja m’havia infantat, quan encara no havia fet l’amplària de la terra, el primer grapat de fang dels continents. Jo hi era quan desplegava la volta del cel i marcava un horitzó a l’oceà; quan a dalt penjava els núvols i contenia les aigües abismals; quan imposava un límit a la mar que les aigües no han de traspassar, i quan senyalava els fonaments de la terra. Jo era al seu costat com un mestre d’obres i feia les seves delícies cada dia, jugant davant d’ell sense parar. Jugava per la terra que ell havia creat, i m’era deliciosa la companyia dels homes.