Proverbis 31:10-31
Proverbis 31:10-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
La dona exemplar, qui la trobarà? És molt més valuosa que les mateixes perles. En ella confia el cor del seu marit, i no pas sense profit. Ella li proporcionarà el bé, sense cap mal, tots els dies de la seva vida. Es procura llana i lli, i els treballa amb mans lleugeres. És com un vaixell mercant que de lluny porta provisions. Es lleva quan encara és fosc i reparteix el menjar a la família, i endega la feina dels criats. Examina un camp i el compra, i amb els seus guanys planta una vinya. Es cenyeix els lloms amb força, i vigoritza els seus braços. Comprova que el seu negoci va bé, la seva llàntia no s’apaga de nit. Posa les mans a la filosa i els palmells aguanten el fus. Té la mà oberta per al desvalgut, i estén el braç al necessitat. No té por que la neu afecti la família, perquè tots els seus tenen roba gruixuda. Es confecciona els seus cobertors, i els seus vestits de lli i porpra. El seu marit és respectat a les portes, quan seu amb els ancians del poble. Teixeix túniques de lli i les ven, i subministra cenyidors al mercader. Es revesteix de força i dignitat, i, somrient, espera el dia de demà. Obre la boca amb saviesa, i la seva llengua té lliçons bondadoses. Vigila el tràfec de la casa i no menja el pa de l’ociositat. Els seus fills es lleven i la feliciten; també el seu marit li fa elogis: “Moltes filles han realitzat prodigis, però tu les superes totes!” La gràcia és enganyosa, i la bellesa, una il·lusió; la dona que tem el Senyor mereix de ser lloada. Concediu-li el que amb el seu es-forç s’ha guanyat, i que les seves obres li donin públi-ca lloança.
Proverbis 31:10-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Una dona forta, qui la trobarà? És més preciosa que les perles. El seu marit confia en ella: no enyorarà cap més tresor; en rebrà benestar i no malestar tots els dies de la vida. Ella es procura llana i lli, i les seves mans treballen amb delit. Com les naus d’un mercader, porta de lluny les provisions. És de nit i ja es lleva; prepara el menjar per als de casa i la feina a les criades. Es mira un camp i el compra, amb el fruit del seu treball planta una vinya. Es posa amb energia a la feina, fa anar els braços amb vigor. Comprova que els negocis marxen bé: en plena nit encara té encesa la llàntia. Les seves mans agafen el fus, buida que buida la filosa. Obre la mà als pobres, l’allarga als necessitats. Si neva no pateix pels de casa: doble abric porten tots ells. Ella mateixa es teixeix les flassades, es vesteix de porpra i de roba de fil. El seu marit és respectat en l’assemblea, quan té sessió amb els notables del país. Teixeix teles per a vendre, proveeix de cenyidors els marxants. Va vestida amb honor i dignitat, es riu del dia de demà. Parla amb sensatesa, els seus llavis instrueixen dolçament. Vetlla per la marxa de la casa, no menja el pa sense guanyar-se’l. Els fills van a felicitar-la, el marit en canta les lloances: «Hi ha moltes dones fortes, però tu les guanyes totes!» L’encís és enganyós, la bellesa s’esvaeix; la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada. Reconeixeu-li el fruit del seu treball: per tot el que fa, rebrà pública lloança.