Proverbis 29:1-14
Proverbis 29:1-14 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
L’home que va a la seva ni que el reprenguin serà esclafat en un instant, sense remei. Quan governen els justos, el poble s’alegra; el poble gemega si mana un tirà. Qui estima la saviesa fa feliç el seu pare, qui va amb prostitutes rebenta el patrimoni. Un rei que fa justícia consolida el país, qui el carrega d’impostos l’arruïna. Qui ensabona l’amic para una trampa als seus peus. El malvat cau al parany de la pròpia traïció; el just se n’alegra i ho celebra. El just promou els drets dels pobres, el malvat és incapaç de reconèixer-los. Els agitadors atien la ciutat, els assenyats apaivaguen els ànims. Si l’assenyat es querella amb el neci, pot riure o enfadar-se, però no resoldrà res. Els sanguinaris odien l’home honrat, però els qui són rectes li defensen la vida. El neci desfoga la seva passió, el savi acaba per refrenar-la. Si un governant escolta les mentides farà que els súbdits es tornin dolents. El pobre i l’usurer coincideixen en això: el Senyor ha donat la vista a l’un i a l’altre. Un rei que jutja amb equitat els febles consolida el seu tron per sempre.
Proverbis 29:1-14 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Aquell qui davant les repren-sions fa el rebel, de sobte serà destruït sense remei. Quan els justos imperen, el poble s’alegra; però quan domina el malvat, el poble gemega. Qui estima la saviesa alegra el seu pare; qui freqüenta les rameres dissipa la seva herència. Un rei, aplicant la justícia, aferma el país, però el qui aplica exaccions l’arruïna. L’home que adula el proïsme li estén una xarxa sota els peus. En el pecat de l’home dolent hi ha una trampa, però el just exulta i s’alegra. El just comprèn la causa del pobre, el pervers no sap què cosa és la comprensió. Els homes descreguts porten l’agi-tació a la ciutat, però els savis calmen la còlera. Si el savi discuteix amb el neci, tant si s’enutja com si riu, no en traurà res. Els homes sanguinaris odien l’íntegre, però els rectes protegeixen la seva vida. El neci desfoga tot el seu despit, però el savi el reté i l’assossega. Quan el governant fa cas de pa-raules mentideres, tots els seus servidors esdevenen dolents. El pobre i l’opressor són oposats; el Senyor aclareix els ulls de tots dos. El rei que judica amb equitat els humils té el tron afermat per sempre.
Proverbis 29:1-14 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
L’home que va a la seva ni que el reprenguin serà esclafat en un instant, sense remei. Quan governen els justos, el poble s’alegra; el poble gemega si mana un tirà. Qui estima la saviesa fa feliç el seu pare, qui va amb prostitutes rebenta el patrimoni. Un rei que fa justícia consolida el país, qui el carrega d’impostos l’arruïna. Qui ensabona l’amic para una trampa als seus peus. El malvat cau al parany de la pròpia traïció; el just se n’alegra i ho celebra. El just promou els drets dels pobres, el malvat és incapaç de reconèixer-los. Els agitadors atien la ciutat, els assenyats apaivaguen els ànims. Si l’assenyat es querella amb el neci, pot riure o enfadar-se, però no resoldrà res. Els sanguinaris odien l’home honrat, però els qui són rectes li defensen la vida. El neci desfoga la seva passió, el savi acaba per refrenar-la. Si un governant escolta les mentides farà que els súbdits es tornin dolents. El pobre i l’usurer coincideixen en això: el Senyor ha donat la vista a l’un i a l’altre. Un rei que jutja amb equitat els febles consolida el seu tron per sempre.