Proverbis 28:15-28
Proverbis 28:15-28 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un lleó que rugeix, un ós voraç, és el malvat que tiranitza un poble indigent. Un sobirà insensat comet moltes injustícies; el qui detesta els suborns viurà molts anys. L’home afeixugat pel pes d’un crim es precipita vers la tomba: no el detureu! Qui viu honradament se salvarà; qui porta una doble vida es perdrà en l’una o l’altra. Qui treballa la terra s’atiparà de pa, s’atiparà de misèria qui projecta fantasies. L’home lleial serà beneït en abundància, qui té pressa d’enriquir-se no es mantindrà innocent. Fer distinció de persones no és bo, però per un mos de pa es comet aquesta falta. L’envejós es deleix per la riquesa: no entén que li caurà la misèria. Qui reprèn algú acabarà essent més estimat que l’home de llengua aduladora. Qui roba el pare i la mare, convençut que no és pecat, va de bracet amb el pitjor dels bandolers. El qui té grans apetències busca baralles, el qui confia en el Senyor serà saciat. És un neci qui es refia d’ell mateix, se salvarà qui es comporta amb saviesa. Qui dóna al pobre no passarà necessitat; aplegarà malediccions qui d’ell aparta els ulls. Pugen els malvats, i la gent s’amaga; però, quan són derrocats, els justos augmenten.
Proverbis 28:15-28 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Un lleó furient i un ós afamat, així és el pervers que domina sobre un poble pobre. El governant sense seny multiplica les opressions; qui avorreix la cobdícia allargarà els dies. L’home aclaparat per la sang d’un homicidi fins a la fossa fugirà: no l’atureu! Qui camina en la integritat se salva, qui emprèn camins tortuosos, en algun caurà. Qui conrea la seva terra s’atipa de pa, però qui va darrere foteses s’atipa de misèria. L’home lleial és ple de benediccions, qui corre a fer-se ric no queda sense càstig. Tenir favoritismes no és gens bo, que per un mos de pa prevarica l’home. L’home cobejós s’afanya per la ri-quesa, sense adonar-se que la indigència l’atraparà. Qui reprèn un home a la fi troba més agraïment que el qui empra llengua aduladora. Qui roba el pare o la mare, i diu: “No és pecat”, és col·lega del malfactor. El cobejós provoca baralles, però qui confia en el Senyor està satisfet. Qui es refia del propi parer és un insensat, però qui camina amb prudència se salva. Qui dóna al pobre no patirà escas-sesa, qui es tapa els ulls abundarà en malediccions. Quan s’aixequen els descreguts, la gent s’amaga; però quan desapareixen, els justos creixen.
Proverbis 28:15-28 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un lleó que rugeix, un ós voraç, és el malvat que tiranitza un poble indigent. Un sobirà insensat comet moltes injustícies; el qui detesta els suborns viurà molts anys. L’home afeixugat pel pes d’un crim es precipita vers la tomba: no el detureu! Qui viu honradament se salvarà; qui porta una doble vida es perdrà en l’una o l’altra. Qui treballa la terra s’atiparà de pa, s’atiparà de misèria qui projecta fantasies. L’home lleial serà beneït en abundància, qui té pressa d’enriquir-se no es mantindrà innocent. Fer distinció de persones no és bo, però per un mos de pa es comet aquesta falta. L’envejós es deleix per la riquesa: no entén que li caurà la misèria. Qui reprèn algú acabarà essent més estimat que l’home de llengua aduladora. Qui roba el pare i la mare, convençut que no és pecat, va de bracet amb el pitjor dels bandolers. El qui té grans apetències busca baralles, el qui confia en el Senyor serà saciat. És un neci qui es refia d’ell mateix, se salvarà qui es comporta amb saviesa. Qui dóna al pobre no passarà necessitat; aplegarà malediccions qui d’ell aparta els ulls. Pugen els malvats, i la gent s’amaga; però, quan són derrocats, els justos augmenten.