Proverbis 25:1-28
Proverbis 25:1-28 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
També aquests són proverbis de Salomó; els van transcriure els homes d’Ezequies, rei de Judà. És privilegi de Déu ocultar una cosa, i prerrogativa dels reis és esbrinar-la. Com el cel en altura i la terra en profunditat, així n’és, d’insondable, el cor dels reis. Treu les escòries de la plata i en sortirà un vas per a l’argenter. Treu el malvat de davant el rei i el seu tron s’afermarà en justícia. No presumeixis davant el rei ni ocupis el lloc dels poderosos. Val més que et diguin: “Puja aquí”, que no pas que se t’humiliï davant d’un magnat. Allò que has vist amb els teus ulls, no tinguis pressa de presentar-ho als tribunals, perquè, què faràs després, quan el contrari t’hagi contradit? Debat la causa amb el teu opositor, però no descobreixis el secret d’altri, no sigui que qui ho senti et blasmi i el teu mal nom no es pugui es-borrar. Pomes d’or en atuells de plata és la paraula dita a temps. Arracada d’or i ornament d’or fi és el conseller savi per a l’orella atenta. Com frescor de neu en temps de sega és el missatger fidel per al qui l’ha enviat, perquè reconforta l’ànima del seu amo. Núvols i vent, però gens de pluja, és l’home que es glorieja falsament de generós. Amb paciència, un jutge es deixa convèncer; que una llengua dolça pot trencar els ossos. Has trobat mel? Menja just la que necessitis, no sigui que, per massa fart, l’hagis de vomitar. Posa poc sovint el peu a la casa del veí, no sigui que es cansi de tu i t’a-vorreixi. Maça, espasa i fletxa agusada és qui testifica en fals contra el seu proïsme. Dent cariada i peu dislocat, tal és la confiança en el pèrfid el dia d’angoixa. Prendre la capa en un dia fred, o posar vinagre sobre la ferida, és com cantar cançons a un cor trist. Si el teu enemic té gana, dóna-li de menjar, si té set, dóna-li de beure; així apilaràs brases damunt el seu cap i el Senyor t’ho recompensarà. El vent del nord porta la pluja, i la llengua indiscreta, cares llar-gues. Més val viure en un racó del terrat que en una gran mansió amb una dona batussera. Aigua fresca per a la gola assede-gada, així és la bona notícia de terres llunyanes. Font tèrbola i doll corromput és el just que trontolla davant el descregut. No és bo atipar-se de mel, ni és lloable la recerca de la pròpia glòria. Ciutat derruïda i sense muralles és l’home que no sap dominar el seu temperament.
Proverbis 25:1-28 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
També aquests proverbis són de Salomó. Van ser recollits pels escribes d’Ezequies, rei de Judà. Honora Déu el qui manté secretes les coses; escrutar-les és l’honor dels reis. El cel, tan alt, la terra, tan profunda, i el pensament dels reis, són coses inescrutables. Separa les escòries de la plata i l’argenter en farà una copa; separa del rei el mal conseller i el tron s’afermarà en la justícia. No et busquis honors davant el rei ni et posis en el lloc dels importants. Val més que et diguin: «Puja aquí dalt», que no pas veure’t rebaixat davant d’un noble. Ni que tu mateix vegis algú cometent un delicte, no t’afanyis a dur-lo a judici: què faries al capdavall si l’altre demostrava que t’has equivocat? Defensa’t contra el qui t’acusa, però no esbombis confidències d’altri: t’increparà el qui ho senti i no et trauràs del damunt la mala fama. Una paraula dita a temps és poma d’or amb filigranes d’argent. Al qui l’escolta, la correcció del savi li és com anell d’or, com collaret d’or vell. Frescor de neu al fort de la sega és el missatger fidel per al qui l’envia: reanima el seu senyor. Nuvolades i ventades sense ni una gota és el qui promet i no dóna. A força de paciència el jutge s’apaivaga, la llengua dolça pot trencar un os. Si trobes mel, menja’n només per la gana que tinguis, perquè si te n’afartes la vomitaràs. Escatima les visites a la casa del veí; si se n’afarta t’avorrirà. Mall, espasa, fletxa afuada, és qui testifica en fals contra un altre. Confiar en el traïdor en moments de perill és mastegar amb queixals corcats o córrer a peu coix. Cantar cançons al cor afligit és com despullar algú en un dia fred, o tirar vinagre a la sosa, o fum als ulls. Si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure: serà com si posessis brases sobre el seu cap, i el Senyor et recompensarà la teva obra. El vent del nord porta pluja; criticar d’amagat, males cares. Val més viure en un racó de terrat que en casa espaiosa amb dona busca-raons. Aigua fresca en gola resseca són bones notícies de terra llunyana. Font tèrbola, doll corromput, és el just que cedeix davant el malvat. No és bo menjar massa mel ni buscar massa honors. Ciutat esbalandrada i sense muralles és l’home que no sap dominar-se.