Proverbis 24:1-22
Proverbis 24:1-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
No tinguis enveja dels homes malvats ni vulguis anar amb ells, perquè el seu cor maquina violència i els seus llavis parlen d’iniquitat. Amb la saviesa es construeix una casa, amb la intel·ligència s’aferma, i amb la ciència s’omple el celler de tot bé preciós i agradable. L’home savi és ple de força, i l’home de ciència augmenta la vigoria; amb estratègia sàvia és com cal fer la guerra, i la victòria depèn de l’abundància de consellers. Per al neci, la saviesa és massa ele-vada; a la porta, no gosa obrir la boca. Al qui maquina fer el mal l’anomenaran mestre d’intrigues. Els propòsits del neci són pecat, i el descregut és abominació per als homes. Si flaqueges el dia de la tribulació, és que tens les forces minvades. Allibera els qui són conduïts a la mort, i detura els qui són arrossegats al patíbul. Si dius: “És que no ho sabíem pas”, ¿que potser no ho entén aquell qui sospesa els cors? ¿No ho sap aquell qui vigila la teva ànima? Ell retribuirà a cada u segons les seves obres. Menja mel, fill meu, perquè és bona, una bresca endolcirà el teu paladar. Aprèn, que la saviesa és igual per a la teva ànima: si la trobes tens assegurat un futur, i la teva esperança no serà fallida. Malvat, no posis trampes contra la casa del just ni devastis la seva morada, perquè set vegades cau el just, però s’aixeca, en canvi, els impius s’enfonsen en la dissort. Si el teu enemic cau, no te n’alegris, i si ensopega, no te’n felicitis dintre teu, no sigui que el Senyor ho vegi i no li sembli bé, i torni damunt teu la seva ira. No t’encenguis de ràbia contra els perversos ni tinguis enveja dels descreguts, perquè el dolent no acabarà bé: la llàntia dels impius s’apagarà. Reverencia el Senyor, fill meu, i també el rei, i no t’ajuntis amb els avalotadors, perquè de sobte els vindrà el desastre, i qui sap la destrossa que els poden causar.
Proverbis 24:1-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
No tinguis enveja dels malvats ni desitgis la seva companyia: no rumien més que violències, sols parlen de fer mal. Cal saviesa per a construir una casa i prudència per a consolidar-la; gràcies al saber quedaran plenes les cambres amb tot d’objectes preciosos i bonics. L’home savi és realment fort, l’home expert consolida el seu poder. Has de planejar ben bé la guerra: la victòria depèn de molts consellers. L’estúpid no té accés a la saviesa, en el tribunal no sap obrir la boca. Al qui rumia maldats l’anomenen intrigant. El neci intriga per pecar; la gent detesta l’insolent. Si et desanimes en la desgràcia vol dir que el teu coratge és esquifit. Allibera els condemnats a mort, mira de salvar els qui van al suplici. Per més que diguis que no en sabíeu res, prou que ho sap el qui sospesa els cors. Ho sap el qui vigila la teva vida: ell pagarà a cadascú segons les seves obres. Menja mel, fill meu, que és bona, la bresca et serà dolça al paladar. Sàpigues què serà per a tu la saviesa: si la trobes, tindràs un després i la teva esperança no serà decebuda. Malvat, no sotgis el recer del just, no destrueixis el seu jaç: ni que caigués set vegades, s’aixecaria. Els malvats, en canvi, s’enfonsen en el mal. No t’alegris quan cau el teu enemic; si ensopega, no ho celebris: el Senyor, que ho veu, no s’hi complauria i retiraria el càstig contra ell. No t’encenguis contra els qui fan el mal, no t’exaltis contra els malvats: no hi ha un després per al malèfic, el malvat serà llàntia que s’apaga. Fill meu, tem el Senyor i també el rei; no t’associïs amb amics de novetats: els caurà de sobte l’infortuni, i, ¿qui coneix el desastre que els espera?