Proverbis 14:1-18
Proverbis 14:1-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
La dona prudent aixeca la casa; la imprudent, amb les seves mans l’ensorra. Qui camina rectament tem el Senyor; qui va per camins tortuosos el menysprea. La supèrbia del neci li porta una vara a la boca, però al savi, els llavis li són pro-tecció. On no hi ha bous, el graner és buit, però amb la força d’un brau, collita abundosa. El testimoni fidel no enganya, però un de fals declara mentides. El petulant busca en va la saviesa; per a l’entès, el coneixement és fàcil. Allunya’t de l’home neci, que no hi trobaràs llavis entenimentats. La saviesa del prudent és el conei-xement del seu camí; l’estupidesa dels necis és el de-sengany. Els ximples es burlen del pecat, però en els íntegres reposa la benevolència. El cor coneix les pròpies inquie-tuds, i cap estrany no pot participar de les seves alegries. La casa dels malvats serà assolada, però la tenda dels rectes aguantarà. Hi ha camins que a l’home li semblen rectes, però que acaben sent vies de mort. Fins en les rialles pot entristir-se el cor, i l’alegria pot acabar en dolor. El cor de l’infidel s’afartarà de la seva conducta; l’home de bé fruirà de les seves obres. El crèdul creu tot el que diuen, el llest medita tots els seus actes. El savi tem el mal i el defuig, el neci és orgullós i es refia. Qui és iracund cometrà ximpleries, i l’home maliciós serà mal vist. Els necis són hereus de l’estupidesa, però els prudents es coronen de ciència.
Proverbis 14:1-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
La dona assenyada aferma la casa; l’esbojarrada, l’enderroca. L’home recte respecta el Senyor, l’home tortuós el menysprea. Amb el seu parlar, el neci es guanya garrotades, però al sensat, les seves paraules el protegeixen. Quan no hi ha bous no cal omplir la menjadora, però tampoc no hi haurà collita abundant. Un testimoni veraç no menteix, un de fals no diu més que mentides. L’arrogant cerca en va la saviesa, l’intel·ligent l’aprèn fàcilment. Aparta’t del costat del neci, que no n’aprendries res de bo. La saviesa del prudent il·lumina el seu camí, la conducta fraudulenta extravia els necis. Els estúpids es mofen de les seves culpes, però Déu es complau en els rectes. El cor de cadascú coneix la joia i la pena, i ningú més no les pot compartir. La casa dels malvats s’ensorrarà, prosperarà la família dels honrats. Els teus plans et poden semblar bons, però podrien portar-te a la mort. Fins entre rialles s’amaguen les penes, l’alegria acaba en tristor. L’insensat rebrà la paga de la seva conducta; l’home de bé, una paga millor. L’inexpert s’ho creu tot, qui té seny sap per on passa. El savi tem el mal i se n’aparta, el neci tira al dret tot confiat. L’impulsiu fa bajanades, l’intrigant serà rebutjat. La niciesa és patrimoni dels ingenus, la corona dels prudents és el saber.