Proverbis 12:1-28

Comparteix

Proverbis 12:1-28 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Qui estima la correcció estima el coneixement; qui odia la reprensió és un estúpid. L’home de bé obté el favor del Senyor, però condemna el de mala inten-ció. Ningú no s’aferma per la impietat; en canvi, l’arrel del just no serà somoguda. La dona virtuosa és corona del seu marit, la descarada és un rosec als seus ossos. Els propòsits del just són rectes, els designis de l’impiu són fal-sedats. Les paraules de l’impiu són trampes mortals, però la boca de l’íntegre l’en preserva. Quan els impius són trastornats, desapareixen; en canvi, la casa dels justos resta ferma. Cadascú és elogiat segons l’enteniment que demostra, però el de cor pervers serà menys-preat. Millor és l’home senzill, que es bas-ta amb el que té, que no pas el presumptuós a qui li falta el pa. El just es preocupa d’alimentar el seu bestiar; el cor del descregut no té sentiments. Qui treballa la seva terra s’atiparà de pa; qui s’ocupa de foteses no té seny. La cobejança de l’impiu és una xarxa de mals, però l’arrel del just és fructífera. El malvat s’entrampa per culpa dels llavis; el just escaparà de la dissort. L’home s’omple de béns del fruit de la seva boca, i li retorna el rendiment de les seves mans. Al neci li sembla prou dret el camí que segueix, però és savi qui escolta els consells. El neci manifesta a l’instant el seu disgust, el prudent sap dissimular un ul-tratge. Qui diu la veritat proclama justícia; el fals testimoni, l’engany. Hi ha qui llença paraules com cops d’espasa; en canvi, la llengua del savi és me-decina. El llavi verídic es manté per sempre; la llengua mentidera, només un instant. L’engany es cova al cor dels qui tramen el mal; els qui aconsellen la pau són plens d’alegria. Sobre el just no caurà la dissort; al descregut tot li anirà malament. El Senyor detesta els llavis men-tiders, però s’agrada dels de bon compor-tament. L’home prudent amaga el que sap, però el cor de l’estult pregona ni-ciesa. La mà diligent dominarà; la indolent es farà tributària. L’angúnia al cor deprimeix l’home, però una paraula escaient l’anima. El just és capdavanter del proïsme; el camí dels dolents els extravia. L’indolent no arribarà mai a rostir la caça; la diligència és la millor fortuna de l’home. A la senda de la justícia hi ha la vida, però el camí tortuós porta a la mort.

Proverbis 12:1-28 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Qui vol saber, vol que el reprenguin; qui refusa la correcció és un estúpid. El Senyor es complau en l’home bo, però condemna el qui va amb males intencions. Qui s’arrela en el mal no es mantindrà ferm, però l’arrel dels justos no serà mai arrencada. Una dona forta és la corona del marit, una mala esposa és un corc dintre els ossos. Les intencions dels justos són rectes, els homes malvats tramen l’engany. Les paraules dels malvats són trampes mortals, les dels justos salven la gent. Així que els malvats se’n van, no en queda ni rastre; la casa dels justos es manté ferma. La lloança és reservada a l’home assenyat, l’home sense seny no rep sinó menyspreu. Val més ser un de tants i anar ben servit que, sense un mos de pa, presumir de ric. El just té cura de la vida del bestiar, el malvat només té entranyes de crueltat. Qui treballa la terra s’atiparà de pa, qui projecta fantasies ha perdut el cap. El malvat cobeja el botí dels dolents, però la soca dels justos brostarà. El malvat posa un parany amb paraules traïdores, el just s’escapa del perill. Ens saciarem dels fruits del que diem, rebrem la paga del que fem. El neci es pensa que ell tot sol pot decidir, l’assenyat sap escoltar els consells. El neci demostra tot seguit que està enfadat, l’astut fa com si no veiés l’ultratge. Qui diu la veritat proclama la justícia; el fals testimoni, la impostura. N’hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen. La veritat dura per sempre; la mentida, un instant. El qui forja el mal és falsari, el qui aconsella pau en treu goig. Al just no li passarà cap mal, al malvat li vindran tots junts. El Senyor detesta la paraula falsa, però es complau en el qui obra fidelment. L’intel·ligent calla allò que sap, el neci baladreja la seva estupidesa. Mà diligent, manarà; mà indolent, serà esclava. Una pena al cor deprimeix, una bona paraula porta alegria. L’home just és un bon guia, el malvat malencamina. El caçador mandrós no es rostirà mai cap peça, l’home diligent amuntegarà riquesa. Al camí de la justícia hi ha la vida; qui el segueix no hi troba la mort.