Proverbis 10:17-32
Proverbis 10:17-32 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Qui atén la correcció va per camí de vida; qui rebutja la reprensió va desen-caminat. Els qui amaguen l’odi són de llavis falsos; qui propaga la calúmnia és un insensat. En el molt parlar no hi mancarà la falta; qui domina els llavis mostra pru-dència. La llengua del just és plata refinada, el cor dels dolents no té cap valor. Els llavis del just nodreixen molta gent, però els necis defalleixen per falta de seny. La benedicció del Senyor dóna ri-quesa, i no hi afegeixen res els nostres esforços. Per al neci, cometre infàmies és una diversió; per a l’intel·ligent ho és adquirir saviesa. Allò que el malvat es tem, li suc-ceeix; allò que el just desitja, li és con-cedit. Quan passa la tempesta desapareix el malvat; en canvi, el just té un fonament perenne. Com el vinagre a les dents i el fum als ulls, així és el mandrós per als qui l’en-vien. El temor del Senyor augmenta els dies, però els anys dels descreguts seran escurçats. L’expectació dels justos és plena d’alegria, l’espera dels descreguts és la perdició. El Senyor és un baluard per als íntegres, però és la ruïna dels qui fan el mal. El just mai no trontollarà; en canvi, els malvats no restaran al país. De la boca del just brota la saviesa, però la llengua perversa serà sega-da. Els llavis del just destil·len com-plaença, la boca dels malvats només allò que fa mal.
Proverbis 10:17-32 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Qui es deixa formar s’encamina a la vida, qui rebutja advertiments s’extravia. Qui amaga l’odi és un hipòcrita, qui escampa calúmnies és un beneit. Qui molt xerra no evita la falta, l’home assenyat mesura les paraules. Les paraules del just són plata de llei, els pensaments del malvat no valen res. Les paraules del just alimenten molta gent, però els necis moriran per manca de seny. La benedicció del Senyor dóna riquesa: de res no serveixen els nostres esforços. El neci es diverteix obrant amb infàmia; l’home intel·ligent, obrant amb saviesa. El just obté allò que desitja; al malvat li acaba passant el que tem. Passa la tempesta i el malvat desapareix, però el just es manté ferm per sempre. Com el vinagre irrita les dents o el fum els ulls, el peresós irrita a qui li dóna un encàrrec. El qui confia en el Senyor allarga la vida; els anys dels malvats seran escurçats. L’espera dels justos es compleix, l’esperança dels malvats es perd. El Senyor és la fortalesa dels honrats, però és la ruïna dels malèfics. El just no serà mai arrencat, els malvats no romandran a la terra. La boca del just fa créixer la saviesa, però la llengua perversa serà tallada. Les paraules del just complauen, les del malvat trasbalsen.