Proverbis 1:1-19
Proverbis 1:1-19 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Proverbis de Salomó, fill de David, rei d’Israel, per a fer tenir saviesa i instrucció, per a fer comprendre els raonaments intel·ligents, a fi d’adquirir instrucció eficaç, sentit de justícia, d’equitat i de rec-titud; per a proporcionar experiència als inexperts, i als joves, coneixement i reflexió. Que escolti el savi i creixerà en pru-dència, i l’entès guanyarà en guiatge; per a desxifrar proverbis i jeroglí-fics, les màximes dels savis i els seus enigmes. El temor del Senyor és el principi de la saviesa; els ximples menyspreen el conei-xement i la instrucció. Escolta, fill meu, el guiatge del pare i no desatenguis les lliçons de la mare: et seran una corona de gràcia sobre el cap, i un collaret d’or envoltant el teu coll. Fill meu, quan els pecadors et vulguin seduir, no cedeixis pas. Si et diuen: “Vine amb nosaltres, farem conxorxa de sang, espiarem sense motiu l’innocent; engolim-los de viu en viu, com el sepulcre; sencers, com els qui davallen a la fossa. Arrambarem amb rics tresors de tota mena, omplirem de botí la nostra casa. Uneix la teva sort a la nostra i tinguem tots una mateixa bossa.” Tu, fill meu, no vulguis seguir per la seva via, retén el teu peu fora dels seus camins, que els seus passos corren cap al mal i cuiten a vessar sang, perquè en va paren el filat a la vista dels ocells. Ells, però, posen paranys a la seva mateixa sang, i atempten contra la pròpia vida. Tal és la fi dels qui es lliuren a la rapinya: ella arrabassa la vida dels seus amos.
Proverbis 1:1-19 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Proverbis de Salomó, fill de David i rei d’Israel. Volen fer conèixer la saviesa i donar formació, fer comprendre sentències intel·ligents, procurar una formació completa que porti a ser just, recte i honrat. Volen proporcionar sagacitat als inexperts, als joves, coneixement i prudència; el savi que els escolti augmentarà el saber, l’home instruït hi trobarà el camí. Volen fer comprendre proverbis i dites penetrants, sentències dels mestres i enigmes. Venerar el Senyor és primícia de coneixement, només els insensats rebutgen saviesa i formació. Fill meu, fes cas del mestratge del pare, no rebutgis la instrucció de la mare: com una diadema t’adornaran el front, t’engalanaran com els collarets. Fill meu, no et deixis ensarronar per gent sense escrúpols que et diuen: «Vine amb nosaltres i posem-nos a l’aguait per vessar sang; sense més ni més, parem trampes a l’home bo. Com fa la mort mateixa, engolim-lo de viu en viu; per bo que sigui, llancem-lo a la fossa. Aconseguirem tota mena de riqueses, ens farcirem la casa de rapinya. Compartiràs la nostra sort, farem bossa comuna!» Fill meu, no vagis amb ells, no segueixis les seves petjades: només corren cap al mal, s’apressen a vessar sang. Cap ocell no cau al filat si abans l’ha vist parar; ells, en canvi, cauen en el propi filat, atempten contra ells mateixos. Així acaben tots els lladregots: el mateix robatori els roba la vida.