Filipencs 2:19-30
Filipencs 2:19-30 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Espero que, per gràcia del Senyor Jesús, aviat us podré enviar Timoteu, a fi que també jo m’animi, quan ell em porti notícies vostres. Atès que no disposo de cap altre que m’entengui tan bé ni que tingui un interès tan gran per vosaltres, perquè, el que són els altres, tots van a la seva i no tenen gaire interès pel que fa a Jesucrist. En canvi, de Timoteu, ja sabeu prou bé com s’ha acreditat, perquè em va fer costat en el servei de l’evangeli com un fill amb el seu pare. Ell, doncs, és qui us penso enviar tan bon punt vegi resolta la meva situació. Per més que tinc força confiança en el Senyor que ben aviat podré ser amb vosaltres. També he cregut necessari enviar-vos Epafrodit, el germà col·laborador meu i company de lluita, el vostre enviat per a atendre les meves necessitats. Ell tenia molta enyorança de tots vosaltres, i estava preocupat perquè sap que us han dit que estava malalt, i és cert que va estar a punt de morir, però Déu es va compadir d’ell, i no solament d’ell, sinó de mi també, perquè no augmentessin les meves preocupacions. Us el faig venir tan aviat com he pogut, a fi que tingueu l’alegria de tornar-lo a veure i jo tingui una preocupació menys. Acolliu-lo, doncs, en el Senyor, amb tota alegria, i sapigueu apreciar els qui són com ell, ja que per l’obra del Crist va arribar arran de la mort, després d’exposar la seva vida per complir el que vosaltres no podíeu fer personalment en ajuda meva.
Filipencs 2:19-30 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Espero que, gràcies a Jesús, el Senyor, aviat podré enviar-vos Timoteu. També jo quedaré més reconfortat quan ell em porti notícies vostres. No tinc ningú més tan compenetrat amb mi i que es preocupi tan sincerament de les vostres coses: els altres busquen els seus propis interessos i no els de Jesucrist. De Timoteu, en canvi, coneixeu les proves que ha passat: com un fill prop del seu pare, es va posar al meu costat al servei de l’evangeli. Confio, doncs, que us el podré enviar tan bon punt vegi clara la meva situació. Fins i tot estic convençut que, gràcies al Senyor, jo mateix us vindré a veure aviat. Amb tot, m’ha semblat que havia d’enviar-vos Epafrodit, germà, col·laborador i company meu en el combat, i també enviat vostre i servidor meu en allò que necessito. Epafrodit tenia moltes ganes de veure-us a tots i passava ànsia, perquè vosaltres estàveu assabentats que havia caigut malalt. És cert que la malaltia el va dur a les portes de la mort, però Déu es compadí d’ell, i no solament d’ell, sinó també de mi, que hauria tingut pena sobre pena. M’he afanyat, doncs, a enviar-vos-el, perquè vosaltres tingueu l’alegria de tornar-lo a veure i la meva tristesa disminueixi. Acolliu-lo, doncs, en el Senyor amb gran alegria i tingueu en gran consideració persones com ell. Per la causa de Crist ha estat en perill de mort, exposant la vida per suplir-vos a vosaltres en el servei que us havíeu compromès a prestar-me.