Filèmon 1:8-22
Filèmon 1:8-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Per això, encara que jo em sento amb prou franquesa per a manar-te en Crist el que convingui, més aviat t’ho prego per amor. Essent com sóc, Pau, un vell, i ara, a més, presoner de Crist Jesús, intercedeixo pel meu fill Onèsim, que he engendrat estant a la presó, el qual en altre temps t’era inútil, però que ara pot ser-nos útil a tu i a mi. Ara te’l restitueixo, a ell, que és com les meves entranyes. Jo el volia retenir amb mi perquè em servís en lloc teu, mentre sóc a la presó per causa de l’evangeli, però sense el teu consentiment no he volgut fer res, per tal que aquest favor teu no fos com per força, sinó de bon grat. Qui sap si ell fou separat de tu per un cert temps amb el propòsit que el recobressis per sempre més, i no ja com a esclau, sinó, en lloc d’esclau, com a germà molt estimat; i si per a mi ho és moltíssim, quant més ho ha d’ésser per a tu, tant si és humanament com si és en el Senyor. Si, doncs, em consideres company teu, acull-lo com a mi mateix; i si t’ha causat algun perjudici, o et deu res, posa-ho al meu compte. Jo, Pau, t’ho firmo de pròpia mà: jo t’ho pagaré. Per no dir-te que fins tu mateix et deus a mi. Sí, germà, que també tu em puguis ser útil en el Senyor; conforta’m el cor en el Crist. T’escric plenament confiat en la teva predisposició, convençut que faràs en-cara més del que et demano. Al mateix temps, prepara’m també allotjament, ja que confio que per mitjà de les vostres oracions us seré retornat.
Filèmon 1:8-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Per això, encara que tindria en el Crist tota la llibertat de manar-te el que has de fer, prefereixo demanar-t’ho en nom de l’amor. Jo, Pau, ancià com sóc, i ara, a més, presoner per causa de Jesucrist, et faig una súplica a favor d’Onèsim, el meu fill, que he engendrat en la fe estant a la presó. En altre temps ell et va ser inútil, però ara ens és ben útil a tu i a mi. Te’l torno a enviar, com si t’enviés el meu propi cor. M’hauria agradat de retenir-lo al meu costat, perquè em servís en lloc teu mentre sóc a la presó per causa de l’evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment: no desitjaria que fessis aquest favor per força, sinó de bon grat. Qui sap si Onèsim es va separar un moment de tu perquè ara el recobris per sempre! I no ja com un esclau, sinó molt més que un esclau: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, i molt més ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor. Per tant, si em tens per company en la fe, rep-lo com si fos jo mateix. I si t’ha perjudicat o et deu alguna cosa, carrega-ho al meu compte. Jo, Pau, t’escric ara amb la meva pròpia mà: t’ho pagaré jo mateix, tot i que podria recordar-te el deute que tens amb mi, i que és la teva mateixa persona. Sí, germà, fes que en el Senyor pugui rebre de tu aquest benefici. Per amor de Crist, dóna al meu cor aquest descans! T’escric confiant en la teva obediència, segur que faràs encara més del que et demano. D’altra banda, prepara’m allotjament, perquè espero que les vostres oracions obtindran que us sigui retornat.