Nombres 6:1-21

Comparteix

Nombres 6:1-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

El Senyor va parlar a Moisès i li digué: “Parla als fills d’Israel i digues-los: Quan un home o una dona es vulgui comprometre en el vot del nazireat, a fi de consagrar-se al Senyor, s’abstindrà de vi i de begudes embria-gadores. No beurà vinagre fet de vi ni vinagre embriagador, ni beurà cap mena de most de raïm, ni menjarà raïm fresc ni tampoc panses. Mentre duri el seu nazireat, no men-jarà cap fruit de la vinya, des de la llavor fins a la pellerofa. En el temps del seu nazireat, no es tallarà els cabells; mentre no es com-pleixi el temps pel qual s’ha consagrat al Senyor, restarà sant i es deixarà créi-xer la cabellera. En tot el temps de la seva consagració al Senyor, no s’acostarà a cap cadàver. No es contaminarà ni pel seu pare, ni per la seva mare, ni pel seu germà, ni per la seva germana, en cas que morin, perquè porta damunt el cap la con-sagració al seu Déu. Tot el temps del seu nazireat, es mantindrà sant en el Senyor. Si algú es mor de sobte al seu costat i contamina la seva cabellera de nazireu, es rasurarà el cap el dia que li toqui purificar-se, que és al cap de set dies. El dia vuitè portarà dues tórtores o dos colomins al sacerdot, a l’entrada del Tabernacle de Reunió, i el sacerdot oferirà l'un com a sacri-fici pel pecat i l’altre com a holocaust; així farà expiació per ell, perquè va fal-tar per causa del cadàver. Aquell mateix dia podrà tornar a consagrar el seu cap. Per a consagrar al Senyor el temps del seu nazireat, portarà un anyell d’un any com a ofrena per la culpa. El perío-de anterior queda anul·lat per haver-se contaminat el seu nazireat. Aquesta és la llei del nazireu, quan es compleixin els dies del seu nazireat: conduït a l’entrada del Tabernacle de Reunió, presentarà en ofrena al Senyor un anyell d’un any, sense tara, per a l’ho-locaust, i una ovella d’un any, sense tara, per a l’ofrena pel pecat, i un moltó sense tara per al sacrifici de recon-ciliació. A més, una cistella de pans àzims, coques de flor de farina pastada amb oli i tortells sense llevat untats d’oli, juntament amb l’ofrena vegetal i les seves libacions. El sacerdot ho presentarà davant el Senyor i oferirà el seu sacrifici pel pecat i el seu holocaust; i oferirà el moltó com a sacrifici de reconciliació al Senyor, juntament amb la cistella dels pans àzims. El sacerdot oferirà també l’ofrena vegetal amb les seves libacions. Acabat, el nazireu es rasurarà el cap del seu nazireat a l’entrada del Tabernacle de Reunió, prendrà la cabellera de nazireu i la llençarà al foc que crema sota la víctima del sacrifici de reconciliació. Llavors el sacerdot prendrà l’espatlla del moltó, ja bullida, un pa àzim de la cistella i una coca sense llevat, i ho po-sarà tot a les mans del nazireu, que s’haurà rasurat la consagració, i el sacerdot ho gronxarà com a o-frena bressolada davant del Senyor. És una cosa santa, que pertany al sacerdot a més del pit bressolat i la cuixa alçada. Després, el nazireu podrà beure vi.” Aquesta és la llei del nazireu que ha fet un vot, referent a l’ofrena que ha de presentar al Senyor amb motiu del seu nazireat, a més d’allò que les seves possibilitats li permetin. Obrarà d’acord amb el vot que hagi fet; així complirà la llei de la seva consagració d’acord amb el vot que ha fet.

Nombres 6:1-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: – Ordena als israelites que, si un home o una dona es consagra solemnement al Senyor pel vot anomenat de nazireat, s’abstingui de vi i de tota beguda alcohòlica: no beurà vinagre fet del vi ni vinagre fet d’altres begudes fermentades; no beurà most ni menjarà raïm fresc ni panses. Mentre duri el temps del seu nazireat, no menjarà res del que produeixen els ceps: ni tan sols la llavor o la pellofa dels raïms. Durant el temps del seu vot, no es tallarà els cabells; fins que es compleixi el temps del vot que ha fet al Senyor, serà una persona consagrada, i es deixarà créixer lliurement la cabellera. Durant el temps de la seva consagració al Senyor, no es podrà acostar a cap cadàver, ni que sigui el del seu pare o el de la seva mare, o el d’algun germà o germana; aquella persona no es farà impura amb el contacte dels seus cadàvers, ja que porta al cap el distintiu de la consagració al seu Déu. Tot el temps que duri el seu vot de nazireat serà una persona consagrada al Senyor. »Si algú es mor de sobte vora aquesta persona i deixa en estat d’impuresa ritual la consagració del seu cap, se l’haurà de rapar quan es compleixin set dies, és a dir, el dia de la seva purificació. L’endemà, el dia vuitè, portarà dues tórtores o dos colomins al sacerdot, a l’entrada de la tenda del trobament. El sacerdot oferirà un dels ocells com a sacrifici pel pecat, i oferirà l’altre en holocaust. Així farà el ritu d’expiació de la falta que ha comès entrant en contacte amb un cadàver, i la persona consagrada quedarà purificada ritualment. Aquell mateix dia tornarà a consagrar-se i es deixarà créixer els cabells. Llavors començarà de nou el període de la seva consagració al Senyor i oferirà un anyell d’un any en sacrifici de reparació de la falta. El temps anterior no comptarà, perquè el signe de la seva consagració havia quedat impur. »Aquesta és la llei de les persones consagrades pel vot de nazireat: el dia que es compleixi el terme de la seva consagració, aniran a l’entrada de la tenda del trobament portant aquesta ofrena al Senyor: un anyell d’un any sense cap defecte que oferiran en holocaust, una ovella d’un any sense cap defecte que oferiran com a sacrifici pel pecat i un moltó sense cap defecte que oferiran com a sacrifici de comunió. Portaran també una panera de pans de flor de farina sense llevat, coques pastades amb oli i tortells sense llevat untats amb oli, a més de les seves ofrenes de farina i de vi. El sacerdot presentarà aquestes ofrenes davant el Senyor i oferirà el sacrifici pel pecat i l’holocaust. Després oferirà al Senyor el moltó com a sacrifici de comunió, juntament amb la panera de pans sense llevat i l’ofrena de farina i de vi. Acabat la persona consagrada es tallarà els cabells a l’entrada de la tenda del trobament, prendrà la cabellera, senyal de la seva consagració, i la tirarà al foc del sacrifici de comunió. Després el sacerdot prendrà l’espatlla cuita del moltó i una coca i un tortell sense llevat de la panera, i ho posarà tot a les mans de la persona que s’havia consagrat, un cop aquesta s’hagi tallat els cabells. Llavors el sacerdot en farà la presentació davant el Senyor. Aquestes ofrenes són sagrades i pertanyen al sacerdot, a més del pit i de la cuixa que li són reservats. Després d’això, la persona que havia estat consagrada ja podrà beure vi. »Aquesta és, doncs, la llei de les persones consagrades pel vot de nazireat; aquesta és l’ofrena que han de presentar al Senyor per la seva consagració, a part del que hi puguin afegir. El qui hagi fet aquest vot, el complirà d’acord amb el ritual del vot de consagració.