Nombres 27:12-23
Nombres 27:12-23 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El Senyor va dir a Moisès: – Puja en aquesta muntanya de la serra d’Abarim i contempla el país que dono als israelites. Després de contemplar-lo, moriràs i aniràs a reunir-te amb els teus, com ja s’hi ha reunit el teu germà Aaron. Vosaltres vau ser rebels a les meves ordres en el desert de Sin, quan la comunitat va discutir amb mi. Llavors no vau manifestar la meva santedat als israelites fent brollar l’aigua. »Aquestes són les aigües de Meribà de Cadeix, en el desert de Sin. Llavors Moisès va parlar al Senyor. Li digué: – Que el Senyor, el Déu que dóna l’alè a tots els vivents, designi un home que vagi al davant de la comunitat, un cap que els guiï en les seves campanyes: que la comunitat del Senyor no sigui com ovelles sense pastor. El Senyor va respondre a Moisès: – Pren Josuè, fill de Nun, home d’esperit, i imposa-li les mans. Després presenta’l al sacerdot Eleazar i a tota la comunitat i, davant de tots, estableix-lo en el seu càrrec. Dóna-li una part de la teva autoritat, perquè tota la comunitat dels israelites l’obeeixi. Però quan haurà de prendre alguna decisió, que es presenti al sacerdot Eleazar, perquè el sacerdot consulti el Senyor amb les sorts sagrades dels urim. Josuè i tota la comunitat d’Israel s’atendran a la seva resposta en totes les seves campanyes. Moisès va complir tot el que el Senyor li havia ordenat. Va presentar Josuè al sacerdot Eleazar i a tota la comunitat, li va imposar les mans i l’establí en el seu càrrec, tal com el Senyor havia manat per mitjà de Moisès.
Nombres 27:12-23 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El Senyor digué a Moisès: “Puja en aquesta muntanya d’Abarim i mira la terra que he donat als fills d’Israel; i quan l’hagis vista, també seràs ajuntat al teu poble, com hi va ser ajun-tat el teu germà Aaron, ja que us vau rebel·lar contra les me-ves ordres al desert de Sin, en aquella revolta de la congregació, i no em vau glorificar als seus ulls en l’afer de l’ai-gua.” (Aquestes són les fonts de Meribà de Cadeix, al desert de Sin.) Llavors Moisès va parlar al Senyor, i li digué: “Que el Senyor, Déu dels esperits de tota carn, designi un home per cap de la congregació, que vagi davant d’ella, que la guiï en les sortides i en el retorn, a fi que la congregació del Senyor no sigui com un ramat sense pastor.” El Senyor respongué a Moisès: “Pren-te Josuè, fill de Nun, un home que té esperit, i imposa-li la teva mà. Posa’l després davant del sacerdot Eleazar i davant de tota la congregació i, en presència d’ells, dóna-li el càrrec. I li atorgaràs part de la teva autoritat, perquè tota la congregació dels fills d’Israel l’obeeixi. Ell es presentarà davant d’Eleazar, a fi que consulti davant el Senyor per ell mitjançant el judici de l’Urim. Segons ordeni, sortiran; i segons ordeni, torna-ran, ell i tots els fills d’Israel, tota la congregació.” Moisès va fer el que el Senyor li havia manat: prengué Josuè i el va presentar davant del sacerdot Eleazar i davant de tota la congregació. Li va imposar les mans i li donà el càrrec, tal com el Senyor havia manat per mitjà de Moisès.