Nombres 22:21-41
Nombres 22:21-41 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Balaam es va llevar de matí, va apa-rellar la seva somera i se n’anà amb els dignataris de Moab. Però Déu s’enfurismà contra ell perquè se n’havia anat, i l’àngel del Senyor es va plantar al mig del camí per barrar-li el pas. Balaam anava muntat en la somera i amb ell hi anaven dos criats. La somera veié l’àngel del Senyor dret al mig del camí, amb l’espasa desembeinada a la mà, i es va desviar del camí i se n’anava pel mig del camp. Balaam bastonejava la somera per fer-la tornar al camí. L’àngel del Senyor es va situar en un camí estret, entre les vinyes, amb parets a banda i banda; i quan la somera veié l’àngel del Senyor es va arrambar a la paret, estrenyent el peu de Balaam contra la paret; i ell va tornar a bastonejar-la. Altre cop l’àngel del Senyor va canviar de lloc i anà a situar-se en un tram on no hi havia possibilitat de de-cantar-se a dreta ni a esquerra. La somera, en veure l’àngel del Senyor, es va ajocar amb Balaam al damunt. Balaam, enfurismat, les em-prengué a bastonades amb la somera. Llavors Déu va obrir la boca de la somera, que va dir a Balaam: “Què t’he fet perquè em peguis, ja amb aquesta, tres vegades?” Balaam respongué a la somera: “Perquè t’has burlat de mi! Si tingués una espasa a la mà, ara mateix et matava!” La somera replicà a Balaam: “Que no sóc jo la teva somera, la mateixa que has muntat des que sóc teva? Acostumo jo a fer mai una cosa així?” Ell respongué: “No.” Llavors el Senyor va obrir el ulls de Balaam i veié l’àngel del Senyor dret al mig del camí, amb la seva espasa des-embeinada a la mà. S’agenollà i s’abocà de cara a terra. L’àngel del Senyor li digué: “Per què has pegat la teva somera tres vegades? Sóc jo que he vingut a aturar-te, perquè el teu viatge és malintencionat envers mi. La somera m’ha vist i s’ha apartat del meu davant tres vegades. Si ella no s’hagués apartat del meu davant, tingues per segur que jo t’hauria matat, i a ella l’hauria deixat viure.” I Balaam respongué: “Jo he pecat, perquè no sabia que tu t’havies posat al camí per aturar-me. Però ara, si això et sembla malament, me’n tornaré.” Però l’àngel del Senyor digué a Balaam: “Acompanya els homes; però tu no has de dir res més que allò que jo t’indicaré.” I Balaam se n’anà amb els emissaris de Balac. Quan Balac va saber que Balaam venia, va sortir a rebre’l en una població de Moab situada al límit de l’Arnon, tocant a la frontera. I digué a Balaam: “¿No t’havia en-viat a buscar amb urgència? Per què no vas venir? ¿És que realment no puc re-compensar-te?” Balaam respongué a Balac: “Mira, ara ja he arribat; però, podré dir alguna cosa? Només la paraula que Déu posi a la meva boca és la que haig de dir.” Balaam va marxar amb Balac, i van arribar a Quiriat-Hussot. Llavors Balac va fer un sacrifici de vedells i ovelles, i en va enviar a Balaam i als dignataris que eren amb ell. L’endemà, Balac va prendre Balaam i el féu pujar a Bamot-Baal, des d’on podia veure una part del campament is-raelita.
Nombres 22:21-41 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
L’endemà al matí, Balaam es va llevar, ensellà la somera i se n’anà amb els dignataris de Moab. Però la partença de Balaam va provocar la indignació de Déu. Mentre Balaam avançava muntat a la somera, acompanyat de dos dels seus criats, l’àngel del Senyor es va plantar al mig del camí per acusar-lo. Quan la somera va veure l’àngel del Senyor plantat al mig del camí amb l’espasa desembeinada a la mà, sortí fora de la ruta i es ficà per dintre els camps. Balaam li pegava, per fer-la tornar al camí. Llavors l’àngel del Senyor es va situar en un caminet que passava entre les vinyes i que tenia una tanca a cada costat. Quan la somera va veure l’àngel del Senyor, es va arrecerar al mur de tanca; però com que aixafava el peu de Balaam contra el mur, Balaam li va tornar a pegar. L’àngel del Senyor va passar de nou al davant i se situà en un lloc del camí on no hi havia espai per a apartar-se ni a dreta ni a esquerra. Quan la somera va veure l’àngel del Senyor, s’aclofà sota Balaam. Ell, enfurismat, es posà a bastonejar-la. Llavors el Senyor va fer que la somera parlés. La somera digué a Balaam: – Què t’he fet perquè em peguis per tercera vegada? Balaam li va respondre: – T’estàs burlant de mi. Tant de bo que tingués a mà una espasa! Ara mateix et mataria. La somera li va replicar: – Sóc la teva somera, la que tu has muntat tota la vida. ¿Tinc per costum de comportar-me així? Ell respongué: – No. En aquell instant, el Senyor va obrir els ulls a Balaam, que veié l’àngel del Senyor plantat al mig del camí, amb l’espasa desembeinada a la mà. Balaam es va agenollar i es prosternà fins a tocar a terra amb el front. L’àngel del Senyor li digué: – Per què has bastonejat tres vegades la teva somera? Sóc jo qui he sortit per acusar-te. Has de saber que aquest viatge teu va desencaminat. La somera m’ha vist i s’ha decantat de mi tres vegades. Si no s’hagués decantat, ja t’hauria mort, i a ella l’hauria deixada amb vida. Balaam va respondre a l’àngel del Senyor: – He pecat. No he sabut reconèixer que t’havies posat davant meu al mig del camí. Ara, doncs, si aquest viatge et desplau, me’n tornaré. Però l’àngel del Senyor li contestà: – Vés amb aquests homes, però no has de dir sinó allò que jo et diré. I Balaam va continuar el seu camí, acompanyat dels dignataris de Balac. Quan Balac va saber que Balaam arribava, sortí a rebre’l a Ar de Moab, a la frontera del torrent d’Arnon, límit del seu territori. Balac li va dir: – ¿No havia enviat prou homes a cridar-te? Per què no venies? ¿Et penses que no tinc poder per a enriquir-te? Balaam li respongué: – Ja he arribat a casa teva. Però, què podré dir? Només pronunciaré les paraules que Déu em posarà als llavis. Balaam va seguir camí enllà acompanyat de Balac, fins que arribà a Quiriat-Hussot. Allà Balac va oferir un sacrifici de vedells i de moltons, i va obsequiar Balaam i els dignataris que l’havien acompanyat. L’endemà al matí, Balac va pujar amb Balaam a Bamot-Baal, des d’on podia veure un dels extrems del campament israelita.