Nombres 21:10-20
Nombres 21:10-20 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Els israelites es van posar en camí i acamparen a Obot. Van seguir enllà i acamparen a Iïm d’Abarim, al desert que s’estén tocant a Moab pel cantó de llevant. Van partir d’allà i acamparen al torrent de Zèred. Van partir d’allà i acamparen a l’altra banda de l’Arnon, el torrent que passa pel desert després d’haver nascut en el territori dels amorreus. L’Arnon és la frontera entre el territori dels amorreus i el de Moab. Per això es diu en el llibre de les Guerres del Senyor: «Vaheb a Sufà, i torrents de l’Arnon: vessant dels torrents que s’estén cap a la vila d’Ar i va seguint la frontera de Moab.» D’allà van partir cap a Beer (que significa «pou»). Aquest és el pou on el Senyor va dir a Moisès: «Reuneix el poble i els donaré aigua.» Llavors els israelites van cantar aquesta cançó: «Brolla, pou! Canteu-li! Pou excavat per senyors, obert pels nobles del poble, amb els seus ceptres i les seves vares.» Des del desert anaren a Matanà, després a Nahaliel, després a Bamot; i des d’allà, a la vall dels camps de Moab, i al cim del mont Pisgà, des d’on es domina el desert.
Nombres 21:10-20 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Els fills d’Israel van marxar i van acampar a Obot. Partint d’Obot van acampar a les ruïnes d’Abarim, al desert que hi ha en-front de Moab, per la banda de sol ixent. Van partir d’allí i van acampar al torrent Zèred. Van partir d’allí i van acampar a l’altra banda de l’Arnon, al desert que s’estén des del territori dels amorreus, i l’Arnon fa de frontera de Moab, entre els moabites i els amorreus. Per això es diu al llibre de les Guerres del Senyor: “Vaheb, prop de Subà i el torrent Arnon, a les vessants de les valls, que s’estén fins a l’emplaçament d’Ar i es repenja al terme de Moab.” D’allí partiren cap a Beer (que vol dir ‘pou’). Aquest era aquell pou del qual va dir el Senyor a Moisès: “Aplega el poble i els donaré aigua.” Llavors Israel va cantar aquest càntic: “Brolla, pou! Canteu-li! Pou que van excavar els prínceps, que els prohoms del poble van apro-fundir amb el ceptre, amb els seus bastons.” Del desert anaren a Matanà. De Matanà a Nahaliel, i de Nahaliel a Bamot. I de Bamot a la vall que és al camp de Moab, al cim del Pisgà, que mira de cara al desert.