Nombres 14:26-45
Nombres 14:26-45 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron, i els digué: “Fins quan hauré de suportar aquesta congregació perversa que murmura con-tra mi? He sentit les murmuracions que els fills d’Israel diuen en contra meu. Digues-los: Com jo visc, diu el Senyor, que tal com us he sentit dir així us faré. Per haver murmurat contra mi, en aquest desert cauran els vostres cadà-vers; i de tots vosaltres, els allistats, el total dels comptats en el vostre cens, de l’edat de vint anys en amunt, que heu murmurat contra mi, ni un de vosaltres no entrarà a la terra que vaig jurar d’establir-vos, llevat de Caleb, fill de Jefunnè, i Josuè, fill de Nun. En canvi, la vostra mainada, els qui vosaltres havíeu dit que caurien en cap-tiveri, aquests els hi establiré, i ells coneixeran la terra que vosaltres heu rebutjat amb menyspreu. Els vostres cossos cauran en aquest desert, i els vostres fills seran nòmades del desert durant quaranta anys, i carrega-ran les vostres iniquitats fins a consu-mir-se l’últim de vosaltres al desert. Tants com van ser els dies que vau explorar la terra, quaranta dies, tants anys, quaranta anys, carregareu amb les vostres iniquitats, a raó d’un any per cada dia. Així sabreu què costa oposar-se a mi. Jo, el Senyor, ho asseguro: Això és el que faré amb tota aquesta congrega-ció perversa que s’ha alçat contra mi. S’aniran consumint en aquest desert, i aquí moriran.” I els homes que Moisès havia enviat a explorar el país, i que a la tornada van incitar tota la congregació a murmurar contra ell, parlant malament d’aquell país, aquells homes que havien escampat falsos rumors, van morir de sobte da-vant del Senyor. Però, Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, van sobreviure d’entre els homes que havien anat a explorar la terra. Quan Moisès va comunicar totes aquestes paraules als fills d’Israel, el poble caigué en una gran aflicció, i llevant-se de bon matí, van pujar al cim de la muntanya tot dient: “Estem disposats a pujar al lloc del qual ha parlat el Senyor, perquè hem pecat.” Però Moisès els digué: “Per què desobeïu així les ordres del Senyor? Això no us pot anar pas bé. No hi aneu, que el Senyor no és enmig vostre: no fos cas que fóssiu des-trossats davant dels vostres enemics. Els amalequites i els cananeus són allà davant vostre i caureu sota l’espasa, perquè, després d’haver-vos desviat del Senyor, el Senyor no estarà amb vosaltres.” Tot i així, ells es van obstinar a pujar al cim de la serralada, però l’arca del pacte i Moisès no es van moure del campament. Els amalequites i els cananeus que ocupaven aquella serralada van baixar, els van derrotar i els van seguir atacant fins a Hormà.
Nombres 14:26-45 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: – Fins quan aquesta comunitat perversa anirà murmurant contra mi? He sentit les murmuracions dels israelites en contra meu. Doncs bé, tu digues-los: “Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc, que us tractaré tal com he sentit que dèieu. Tots els qui heu estat censats de vint anys en amunt i heu murmurat contra mi, morireu en aquest desert, aquí deixareu el vostre cos. Juro que no entrareu al país on vaig prometre que us faria habitar. Tan sols hi entraran Caleb, fill de Jefunnè, i Josuè, fill de Nun. Vosaltres dèieu que els vostres fills serien capturats. Doncs són ells els qui jo hi faré entrar; ells coneixeran el país que vosaltres heu menyspreat. Mentre els vostres cossos aniran caient en aquest desert, els vostres fills portaran una vida de pastors nòmades pel desert durant quaranta anys; hauran de suportar el pes de les vostres infidelitats fins que l’últim de vosaltres mori en aquest desert. Vau explorar el país durant quaranta dies i portareu el pes de les vostres culpes durant quaranta anys, a raó d’un any per dia: així sabreu què vol dir posar-se contra mi. Sóc jo, el Senyor, qui ho diu. Juro que tractaré així tota aquesta comunitat perversa que s’ha conjurat contra mi. Tots moriran en aquest desert. És aquí que moriran.” Pel que fa als homes que Moisès havia enviat a explorar el país i que, de tornada, havien mogut tota la comunitat a murmurar contra ell, fent córrer rumors desfavorables sobre aquella terra, van morir de sobte davant el Senyor, per la dolenteria d’haver escampat aquells rumors. Dels homes que havien explorat el país, van sobreviure tan sols Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè. Quan Moisès hagué dit això a tots els israelites, el poble es va afligir molt. Van llevar-se de bon matí i es dirigiren cap als cims d’aquell país munta-nyós, dient: – Hem pecat. Estem disposats a pujar cap al lloc que el Senyor ens ha promès. Però Moisès va replicar: – Per què transgrediu l’ordre del Senyor? No en sortireu. El Senyor no és amb vosaltres. No hi aneu, i així no sereu vençuts pels vostres enemics. Allà us esperen els amalequites i els cananeus: les seves espases us mataran. Heu abandonat el Senyor, i per això ell no és amb vosaltres. Però ells s’obstinaren a dirigir-se cap als cims d’aquell país muntanyós, mentre que l’arca de l’aliança del Senyor i Moisès no es movien del campament. Els amalequites i els cananeus que habitaven a la Muntanya van baixar, els derrotaren i van dispersar-los fins a Hormà.