Nombres 14:25-35
Nombres 14:25-35 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Ara bé, ja que els amalequites i els cananeus ocupen la vall, demà canvia-reu el rumb cap al desert, camí del Mar Roig.” El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron, i els digué: “Fins quan hauré de suportar aquesta congregació perversa que murmura con-tra mi? He sentit les murmuracions que els fills d’Israel diuen en contra meu. Digues-los: Com jo visc, diu el Senyor, que tal com us he sentit dir així us faré. Per haver murmurat contra mi, en aquest desert cauran els vostres cadà-vers; i de tots vosaltres, els allistats, el total dels comptats en el vostre cens, de l’edat de vint anys en amunt, que heu murmurat contra mi, ni un de vosaltres no entrarà a la terra que vaig jurar d’establir-vos, llevat de Caleb, fill de Jefunnè, i Josuè, fill de Nun. En canvi, la vostra mainada, els qui vosaltres havíeu dit que caurien en cap-tiveri, aquests els hi establiré, i ells coneixeran la terra que vosaltres heu rebutjat amb menyspreu. Els vostres cossos cauran en aquest desert, i els vostres fills seran nòmades del desert durant quaranta anys, i carrega-ran les vostres iniquitats fins a consu-mir-se l’últim de vosaltres al desert. Tants com van ser els dies que vau explorar la terra, quaranta dies, tants anys, quaranta anys, carregareu amb les vostres iniquitats, a raó d’un any per cada dia. Així sabreu què costa oposar-se a mi. Jo, el Senyor, ho asseguro: Això és el que faré amb tota aquesta congrega-ció perversa que s’ha alçat contra mi. S’aniran consumint en aquest desert, i aquí moriran.”
Nombres 14:25-35 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Entretant, els amalequites i els cananeus continuaran habitant les valls d’aquesta regió. Demà poseu-vos en marxa i dirigiu-vos cap al desert, camí del Mar Roig. El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: – Fins quan aquesta comunitat perversa anirà murmurant contra mi? He sentit les murmuracions dels israelites en contra meu. Doncs bé, tu digues-los: “Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc, que us tractaré tal com he sentit que dèieu. Tots els qui heu estat censats de vint anys en amunt i heu murmurat contra mi, morireu en aquest desert, aquí deixareu el vostre cos. Juro que no entrareu al país on vaig prometre que us faria habitar. Tan sols hi entraran Caleb, fill de Jefunnè, i Josuè, fill de Nun. Vosaltres dèieu que els vostres fills serien capturats. Doncs són ells els qui jo hi faré entrar; ells coneixeran el país que vosaltres heu menyspreat. Mentre els vostres cossos aniran caient en aquest desert, els vostres fills portaran una vida de pastors nòmades pel desert durant quaranta anys; hauran de suportar el pes de les vostres infidelitats fins que l’últim de vosaltres mori en aquest desert. Vau explorar el país durant quaranta dies i portareu el pes de les vostres culpes durant quaranta anys, a raó d’un any per dia: així sabreu què vol dir posar-se contra mi. Sóc jo, el Senyor, qui ho diu. Juro que tractaré així tota aquesta comunitat perversa que s’ha conjurat contra mi. Tots moriran en aquest desert. És aquí que moriran.”