Nombres 14:20-38
Nombres 14:20-38 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
I el Senyor respongué: “Els perdono, tal com em demanes, però tant cert com que jo visc i que de la glòria del Senyor n’és plena tota la terra, cap d’aquells homes que han vist la meva glòria i els prodigis que he fet a l’Egipte i al desert, i que m’han temptat ja, amb aquesta, deu vegades, i no m’han volgut escoltar, no veuran la terra que vaig prometre sota jurament als seus pares, ni cap dels qui m’han tractat amb menyspreu no la veurà. Però el meu servent Caleb, ja que l’ha animat un altre esperit i m’ha obeït fidelment, jo el faré entrar a la terra on ell va anar, i la seva descendència la posseirà. Ara bé, ja que els amalequites i els cananeus ocupen la vall, demà canvia-reu el rumb cap al desert, camí del Mar Roig.” El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron, i els digué: “Fins quan hauré de suportar aquesta congregació perversa que murmura con-tra mi? He sentit les murmuracions que els fills d’Israel diuen en contra meu. Digues-los: Com jo visc, diu el Senyor, que tal com us he sentit dir així us faré. Per haver murmurat contra mi, en aquest desert cauran els vostres cadà-vers; i de tots vosaltres, els allistats, el total dels comptats en el vostre cens, de l’edat de vint anys en amunt, que heu murmurat contra mi, ni un de vosaltres no entrarà a la terra que vaig jurar d’establir-vos, llevat de Caleb, fill de Jefunnè, i Josuè, fill de Nun. En canvi, la vostra mainada, els qui vosaltres havíeu dit que caurien en cap-tiveri, aquests els hi establiré, i ells coneixeran la terra que vosaltres heu rebutjat amb menyspreu. Els vostres cossos cauran en aquest desert, i els vostres fills seran nòmades del desert durant quaranta anys, i carrega-ran les vostres iniquitats fins a consu-mir-se l’últim de vosaltres al desert. Tants com van ser els dies que vau explorar la terra, quaranta dies, tants anys, quaranta anys, carregareu amb les vostres iniquitats, a raó d’un any per cada dia. Així sabreu què costa oposar-se a mi. Jo, el Senyor, ho asseguro: Això és el que faré amb tota aquesta congrega-ció perversa que s’ha alçat contra mi. S’aniran consumint en aquest desert, i aquí moriran.” I els homes que Moisès havia enviat a explorar el país, i que a la tornada van incitar tota la congregació a murmurar contra ell, parlant malament d’aquell país, aquells homes que havien escampat falsos rumors, van morir de sobte da-vant del Senyor. Però, Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, van sobreviure d’entre els homes que havien anat a explorar la terra.
Nombres 14:20-38 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El Senyor respongué: – El perdono, tal com m’has demanat. Però, tan cert com jo visc i com la meva presència gloriosa omple tota la terra, declaro que ningú dels qui, després de contemplar la meva presència gloriosa i els prodigis que he fet a Egipte i al desert, ara em posen a prova, desobeint-me per desena vegada, no veurà el país que vaig prometre als seus pares. Ningú dels qui m’han menyspreat no el veurà. Però al meu servent Caleb, que ha estat animat per un altre esperit i m’ha seguit fidelment, jo el faré entrar al país que ell ha explorat, i els seus descendents en prendran possessió. Entretant, els amalequites i els cananeus continuaran habitant les valls d’aquesta regió. Demà poseu-vos en marxa i dirigiu-vos cap al desert, camí del Mar Roig. El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: – Fins quan aquesta comunitat perversa anirà murmurant contra mi? He sentit les murmuracions dels israelites en contra meu. Doncs bé, tu digues-los: “Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc, que us tractaré tal com he sentit que dèieu. Tots els qui heu estat censats de vint anys en amunt i heu murmurat contra mi, morireu en aquest desert, aquí deixareu el vostre cos. Juro que no entrareu al país on vaig prometre que us faria habitar. Tan sols hi entraran Caleb, fill de Jefunnè, i Josuè, fill de Nun. Vosaltres dèieu que els vostres fills serien capturats. Doncs són ells els qui jo hi faré entrar; ells coneixeran el país que vosaltres heu menyspreat. Mentre els vostres cossos aniran caient en aquest desert, els vostres fills portaran una vida de pastors nòmades pel desert durant quaranta anys; hauran de suportar el pes de les vostres infidelitats fins que l’últim de vosaltres mori en aquest desert. Vau explorar el país durant quaranta dies i portareu el pes de les vostres culpes durant quaranta anys, a raó d’un any per dia: així sabreu què vol dir posar-se contra mi. Sóc jo, el Senyor, qui ho diu. Juro que tractaré així tota aquesta comunitat perversa que s’ha conjurat contra mi. Tots moriran en aquest desert. És aquí que moriran.” Pel que fa als homes que Moisès havia enviat a explorar el país i que, de tornada, havien mogut tota la comunitat a murmurar contra ell, fent córrer rumors desfavorables sobre aquella terra, van morir de sobte davant el Senyor, per la dolenteria d’haver escampat aquells rumors. Dels homes que havien explorat el país, van sobreviure tan sols Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè.