Nombres 14:1-25

Comparteix

Nombres 14:1-25 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Llavors tota la congregació va alçar la veu cridant, i el poble es va passar tota la nit plorant. I els fills d’Israel es van posar a murmurar contra Moisès i Aaron; i tota la congregació els deia: “Tant de bo que haguéssim mort a la terra d’Egipte o que moríssim ara en aquest desert! Per què el Senyor ens ha dut en aquesta terra a fer que caiguéssim a tall d’espasa, que les nostres dones i els nostres fills caiguin en captiveri? No seria millor tornar a l’Egipte?” I van començar a dir-se entre ells: “Busquem algú que ens guiï i tornem a l’Egipte!” Moisès i Aaron es prostraren de cara a terra davant tota l’assemblea de la congregació israelita. Però Josuè, el fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, del grup que havia explorat el país, es van esquinçar els vestits; i van parlar així a tota la congregació dels fills d’Israel: “La terra per on hem passat per explorar-la és una terra excel·lent. Si el Senyor es complau en nosaltres, ens portarà fins en aquella terra i ens la donarà; una terra que regalima llet i mel. Per tant, no us rebel·leu contra el Senyor ni tingueu por de la gent del país, perquè ens els menjarem com el pa. La seva protecció s’ha allunyat d’ells, i en canvi, el Senyor està a favor nostre; no els tingueu por.” Però la congregació en pes amena-çava d’apedregar-los. Llavors la glòria del Senyor aparegué sobre el Tabernacle de Reunió a tots els fills d’Israel, i el Senyor digué a Moisès: “Fins quan em menysprearà aquest poble? Fins quan desconfiaran de mi, malgrat tots els prodigis que he fet enmig d’ells? Li enviaré la plaga i el destruiré, i a tu et convertiré en un gran poble més poderós que no pas ell.” Però Moisès respongué al Senyor: “Llavors els egipcis, d’entre els quals vas fer sortir aquest poble amb el teu poder, ho sabran, i ho contaran als habitants d’aquesta terra, que són sabedors que tu, Senyor, estàs enmig d’aquest poble, i que tu, Senyor, li apareixes cara a cara, que el teu núvol reposa damunt seu, i que vas al seu davant en una columna de núvol, de dia, i en una columna de foc, de nit. Si, doncs, fas morir aquest poble com un sol home, les nacions a les quals ha arribat la teva fama en parlaran i diran: ‘Com que el Senyor no era prou po-derós per a introduir aquest poble a la terra que els havia promès sota jurament, ha preferit destruir-los al desert.’ Ara, doncs, et suplico que el poder del meu Senyor es mostri grandiós, tal com vas prometre i vas dir: El Senyor és lent per a la ira i gran en misericòrdia; perdona el pecat i la rebel·lia, però no els deixa impunes, sinó que castiga la iniquitat dels pares sobre els fills fins a la tercera i quarta generació. Et prego que perdonis la iniquitat d’aquest poble segons la grandesa de la teva bondat i amb la mateixa indulgèn-cia que has tingut fins ara amb aquest poble, des d’Egipte fins aquí.” I el Senyor respongué: “Els perdono, tal com em demanes, però tant cert com que jo visc i que de la glòria del Senyor n’és plena tota la terra, cap d’aquells homes que han vist la meva glòria i els prodigis que he fet a l’Egipte i al desert, i que m’han temptat ja, amb aquesta, deu vegades, i no m’han volgut escoltar, no veuran la terra que vaig prometre sota jurament als seus pares, ni cap dels qui m’han tractat amb menyspreu no la veurà. Però el meu servent Caleb, ja que l’ha animat un altre esperit i m’ha obeït fidelment, jo el faré entrar a la terra on ell va anar, i la seva descendència la posseirà. Ara bé, ja que els amalequites i els cananeus ocupen la vall, demà canvia-reu el rumb cap al desert, camí del Mar Roig.”

Nombres 14:1-25 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Llavors tota la comunitat es posà a cridar i va passar tota la nit planyent-se. Tots els israelites murmuraven contra Moisès i Aaron. La comunitat sencera els deia: – Tant de bo que haguéssim mort a Egipte o que ara moríssim en aquest desert! Per què el Senyor ens porta en aquest país? ¿Per fer-nos morir a la guerra i perquè les nostres dones i els nostres infants siguin capturats? Valdria més tornar-nos-en a Egipte! I es deien els uns als altres: – Elegim-nos un cap i tornem a Egipte! Llavors Moisès i Aaron es van prosternar amb el front a terra, en presència de tota la comunitat reunida. Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, dos dels qui havien explorat el país, s’esquinçaren els vestits i digueren als israelites: – El país que hem recorregut i explorat és molt i molt fèrtil. Si el Senyor es complau en nosaltres, ens durà en aquest país que regalima llet i mel i ens el donarà. Però no us rebel·leu contra el Senyor, ni tingueu por de la gent d’aquest país: ens els menjarem d’una mossada! Ells ja no tenen qui els protegeixi, mentre que el Senyor és amb nosaltres. No tingueu por d’ells! Però tota la comunitat parlava d’apedregar-los, quan la presència gloriosa del Senyor va aparèixer a la tenda del trobament davant tots els israelites. El Senyor va dir a Moisès: – Fins quan em menysprearà aquest poble? Fins quan no voldrà confiar en mi, després de tants prodigis com he obrat enmig d’ells? Els faré morir de pesta i els privaré de l’heretat. I de tu faré un poble més gran i més nombrós que no pas ells. Moisès va replicar al Senyor: – Els egipcis saben que tu, amb el teu poder, has fet sortir aquest poble del seu país, i ho han dit als habitants d’aquesta terra. Tots han sentit a dir que tu, Senyor, acompanyes aquest poble i t’hi mostres cara a cara; que el teu núvol reposa damunt d’ells, que de dia camines davant d’ells en una columna de núvol i de nit en una columna de foc. Si ara fas morir d’un cop tot aquest poble, les nacions que en sentiran parlar diran: “El Senyor no era capaç de fer entrar aquest poble al país que havia promès; per això els ha fet morir al desert.” Ara, doncs, et suplico, Senyor, que despleguis el teu gran poder. Tu has dit: “Jo sóc el Senyor, lent per al càstig i ric en l’amor. Perdono les culpes i les faltes, però no tinc el culpable per innocent: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació.” Ja que el teu amor és tan gran, et prego que perdonis les culpes d’aquest poble, tal com has fet des d’Egipte fins aquí. El Senyor respongué: – El perdono, tal com m’has demanat. Però, tan cert com jo visc i com la meva presència gloriosa omple tota la terra, declaro que ningú dels qui, després de contemplar la meva presència gloriosa i els prodigis que he fet a Egipte i al desert, ara em posen a prova, desobeint-me per desena vegada, no veurà el país que vaig prometre als seus pares. Ningú dels qui m’han menyspreat no el veurà. Però al meu servent Caleb, que ha estat animat per un altre esperit i m’ha seguit fidelment, jo el faré entrar al país que ell ha explorat, i els seus descendents en prendran possessió. Entretant, els amalequites i els cananeus continuaran habitant les valls d’aquesta regió. Demà poseu-vos en marxa i dirigiu-vos cap al desert, camí del Mar Roig.