Nombres 14:1-20

Comparteix

Nombres 14:1-20 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Llavors tota la comunitat es posà a cridar i va passar tota la nit planyent-se. Tots els israelites murmuraven contra Moisès i Aaron. La comunitat sencera els deia: – Tant de bo que haguéssim mort a Egipte o que ara moríssim en aquest desert! Per què el Senyor ens porta en aquest país? ¿Per fer-nos morir a la guerra i perquè les nostres dones i els nostres infants siguin capturats? Valdria més tornar-nos-en a Egipte! I es deien els uns als altres: – Elegim-nos un cap i tornem a Egipte! Llavors Moisès i Aaron es van prosternar amb el front a terra, en presència de tota la comunitat reunida. Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, dos dels qui havien explorat el país, s’esquinçaren els vestits i digueren als israelites: – El país que hem recorregut i explorat és molt i molt fèrtil. Si el Senyor es complau en nosaltres, ens durà en aquest país que regalima llet i mel i ens el donarà. Però no us rebel·leu contra el Senyor, ni tingueu por de la gent d’aquest país: ens els menjarem d’una mossada! Ells ja no tenen qui els protegeixi, mentre que el Senyor és amb nosaltres. No tingueu por d’ells! Però tota la comunitat parlava d’apedregar-los, quan la presència gloriosa del Senyor va aparèixer a la tenda del trobament davant tots els israelites. El Senyor va dir a Moisès: – Fins quan em menysprearà aquest poble? Fins quan no voldrà confiar en mi, després de tants prodigis com he obrat enmig d’ells? Els faré morir de pesta i els privaré de l’heretat. I de tu faré un poble més gran i més nombrós que no pas ells. Moisès va replicar al Senyor: – Els egipcis saben que tu, amb el teu poder, has fet sortir aquest poble del seu país, i ho han dit als habitants d’aquesta terra. Tots han sentit a dir que tu, Senyor, acompanyes aquest poble i t’hi mostres cara a cara; que el teu núvol reposa damunt d’ells, que de dia camines davant d’ells en una columna de núvol i de nit en una columna de foc. Si ara fas morir d’un cop tot aquest poble, les nacions que en sentiran parlar diran: “El Senyor no era capaç de fer entrar aquest poble al país que havia promès; per això els ha fet morir al desert.” Ara, doncs, et suplico, Senyor, que despleguis el teu gran poder. Tu has dit: “Jo sóc el Senyor, lent per al càstig i ric en l’amor. Perdono les culpes i les faltes, però no tinc el culpable per innocent: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació.” Ja que el teu amor és tan gran, et prego que perdonis les culpes d’aquest poble, tal com has fet des d’Egipte fins aquí. El Senyor respongué: – El perdono, tal com m’has demanat.

Nombres 14:1-20 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Llavors tota la congregació va alçar la veu cridant, i el poble es va passar tota la nit plorant. I els fills d’Israel es van posar a murmurar contra Moisès i Aaron; i tota la congregació els deia: “Tant de bo que haguéssim mort a la terra d’Egipte o que moríssim ara en aquest desert! Per què el Senyor ens ha dut en aquesta terra a fer que caiguéssim a tall d’espasa, que les nostres dones i els nostres fills caiguin en captiveri? No seria millor tornar a l’Egipte?” I van començar a dir-se entre ells: “Busquem algú que ens guiï i tornem a l’Egipte!” Moisès i Aaron es prostraren de cara a terra davant tota l’assemblea de la congregació israelita. Però Josuè, el fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, del grup que havia explorat el país, es van esquinçar els vestits; i van parlar així a tota la congregació dels fills d’Israel: “La terra per on hem passat per explorar-la és una terra excel·lent. Si el Senyor es complau en nosaltres, ens portarà fins en aquella terra i ens la donarà; una terra que regalima llet i mel. Per tant, no us rebel·leu contra el Senyor ni tingueu por de la gent del país, perquè ens els menjarem com el pa. La seva protecció s’ha allunyat d’ells, i en canvi, el Senyor està a favor nostre; no els tingueu por.” Però la congregació en pes amena-çava d’apedregar-los. Llavors la glòria del Senyor aparegué sobre el Tabernacle de Reunió a tots els fills d’Israel, i el Senyor digué a Moisès: “Fins quan em menysprearà aquest poble? Fins quan desconfiaran de mi, malgrat tots els prodigis que he fet enmig d’ells? Li enviaré la plaga i el destruiré, i a tu et convertiré en un gran poble més poderós que no pas ell.” Però Moisès respongué al Senyor: “Llavors els egipcis, d’entre els quals vas fer sortir aquest poble amb el teu poder, ho sabran, i ho contaran als habitants d’aquesta terra, que són sabedors que tu, Senyor, estàs enmig d’aquest poble, i que tu, Senyor, li apareixes cara a cara, que el teu núvol reposa damunt seu, i que vas al seu davant en una columna de núvol, de dia, i en una columna de foc, de nit. Si, doncs, fas morir aquest poble com un sol home, les nacions a les quals ha arribat la teva fama en parlaran i diran: ‘Com que el Senyor no era prou po-derós per a introduir aquest poble a la terra que els havia promès sota jurament, ha preferit destruir-los al desert.’ Ara, doncs, et suplico que el poder del meu Senyor es mostri grandiós, tal com vas prometre i vas dir: El Senyor és lent per a la ira i gran en misericòrdia; perdona el pecat i la rebel·lia, però no els deixa impunes, sinó que castiga la iniquitat dels pares sobre els fills fins a la tercera i quarta generació. Et prego que perdonis la iniquitat d’aquest poble segons la grandesa de la teva bondat i amb la mateixa indulgèn-cia que has tingut fins ara amb aquest poble, des d’Egipte fins aquí.” I el Senyor respongué: “Els perdono, tal com em demanes