Nombres 14:1-10
Nombres 14:1-10 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Llavors tota la comunitat es posà a cridar i va passar tota la nit planyent-se. Tots els israelites murmuraven contra Moisès i Aaron. La comunitat sencera els deia: – Tant de bo que haguéssim mort a Egipte o que ara moríssim en aquest desert! Per què el Senyor ens porta en aquest país? ¿Per fer-nos morir a la guerra i perquè les nostres dones i els nostres infants siguin capturats? Valdria més tornar-nos-en a Egipte! I es deien els uns als altres: – Elegim-nos un cap i tornem a Egipte! Llavors Moisès i Aaron es van prosternar amb el front a terra, en presència de tota la comunitat reunida. Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, dos dels qui havien explorat el país, s’esquinçaren els vestits i digueren als israelites: – El país que hem recorregut i explorat és molt i molt fèrtil. Si el Senyor es complau en nosaltres, ens durà en aquest país que regalima llet i mel i ens el donarà. Però no us rebel·leu contra el Senyor, ni tingueu por de la gent d’aquest país: ens els menjarem d’una mossada! Ells ja no tenen qui els protegeixi, mentre que el Senyor és amb nosaltres. No tingueu por d’ells! Però tota la comunitat parlava d’apedregar-los, quan la presència gloriosa del Senyor va aparèixer a la tenda del trobament davant tots els israelites.
Nombres 14:1-10 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors tota la congregació va alçar la veu cridant, i el poble es va passar tota la nit plorant. I els fills d’Israel es van posar a murmurar contra Moisès i Aaron; i tota la congregació els deia: “Tant de bo que haguéssim mort a la terra d’Egipte o que moríssim ara en aquest desert! Per què el Senyor ens ha dut en aquesta terra a fer que caiguéssim a tall d’espasa, que les nostres dones i els nostres fills caiguin en captiveri? No seria millor tornar a l’Egipte?” I van començar a dir-se entre ells: “Busquem algú que ens guiï i tornem a l’Egipte!” Moisès i Aaron es prostraren de cara a terra davant tota l’assemblea de la congregació israelita. Però Josuè, el fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, del grup que havia explorat el país, es van esquinçar els vestits; i van parlar així a tota la congregació dels fills d’Israel: “La terra per on hem passat per explorar-la és una terra excel·lent. Si el Senyor es complau en nosaltres, ens portarà fins en aquella terra i ens la donarà; una terra que regalima llet i mel. Per tant, no us rebel·leu contra el Senyor ni tingueu por de la gent del país, perquè ens els menjarem com el pa. La seva protecció s’ha allunyat d’ells, i en canvi, el Senyor està a favor nostre; no els tingueu por.” Però la congregació en pes amena-çava d’apedregar-los. Llavors la glòria del Senyor aparegué sobre el Tabernacle de Reunió a tots els fills d’Israel