Nehemies 8:1-18
Nehemies 8:1-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors es va reunir tot el poble com un sol home a la plaça, da-vant la porta de les Aigües, i van dema-nar a l’escriba Esdres que portés el Llibre de la Llei de Moisès que el Senyor havia prescrit a Israel. El dia primer del mes setè, el sacerdot Esdres va portar la Llei davant l’assemblea que formaven els homes, les dones i tots els qui tenien ús de raó, i la va llegir davant de la plaça d’enfront de la porta de les Aigües, des de l’alba fins al migdia, davant dels homes, les dones, i tots els qui tenien ús de raó; i el poble va escoltar atentament el Llibre de la Llei. L’escriba Esdres s’estava dret sobre una estrada de fusta que havien preparat per a l’acte. Tenia al seu costat Matatià, Xema, Anaià, Urià, Hilquià i Maasseià, situats a la dreta; i a l’esquerra, Pedaià, Mixael, Malquià, Haixum, Haixbadana, Zecarià i Meixul·lam. Esdres, que estava més alt que la resta del poble, va obrir el llibre a la vista de tota la gent. Quan el va desplegar, tot el poble es va alçar. Llavors Esdres va pronunciar la lloan-ça al Senyor, el Déu gran, i tot el poble, amb les mans alçades, va contestar: “Amén, amén!” i es van prosternar fins a terra i van adorar el Senyor. I els levites Jeixua, Binnui, Xerebià, Jamín, Acub, Xabetai, Odavià, Maas-seià, Quelità, Azarià, Jozabad, Hanan i Pelaià van explicar la Llei al poble, i el poble estava atent al seu lloc. Llegien el llibre de la Llei de Déu clarament, i n’explicaven el sentit, de manera que s’entengués bé el que es llegia. Llavors, Nehemies, el governador, amb Esdres, el sacerdot escriba, i els levites que instruïen el poble, digueren a tota la gent: “Aquest és un dia consa-grat al Senyor, el vostre Déu; no esti-gueu tristos ni ploreu”, perquè tothom plorava en sentir les paraules de la Llei. Esdres també els digué: “Aneu, mengeu bona vianda i beveu vi dolç i feu-ne participar els qui no tenen res preparat, perquè avui és un dia consa-grat al nostre Senyor. No us afligiu, perquè el goig del nostre Senyor us dóna forces.” Mentrestant els levites assossega-ven el poble dient-los: “Calleu, perquè avui és un dia sant. No heu d’estar tristos!” I tot el poble se n’anà a menjar, a beure i a repartir-s’ho tot, fent una gran festa per haver comprès les paraules que els havien ensenyat. L’endemà, els caps de família de tot el poble, amb els sacerdots i els levites, es van reunir entorn d’Esdres, l’escriba, per estudiar les paraules de la Llei. Van trobar escrit en la Llei que el Senyor havia donat per mitjà de Moisès, que els fills d’Israel havien d’habitar en cabanes durant la festa del mes setè, i que havien de fer-ho saber fent un pregó per totes les poblacions, i a Jerusalem, que digués: “Sortiu a la muntanya i porteu rams d’olivera, de murtra, d’ullastre, de palmera i d’altres arbres frondosos, per fer cabanes, tal com és escrit.” El poble va anar a buscar-les i es van fer cabanes, cadascun sobre el seu ter-rat, als patis, als atris del Temple de Déu, a la plaça de la porta de les Aigües i a la plaça de la porta d’Efraïm. Tota la comunitat que havia tornat del captiveri es va construir cabanes, i s’hi van instal·lar. Des del temps de Josuè, fill de Nun, fins a aquell dia, els fills d’Israel no havien celebrat aquella festa. L’alegria va ser molt gran. I Esdres va llegir el Llibre de la Llei de Déu cada dia, des del dia primer fins a l’últim. La festa va durar set dies, i al vuitè hi hagué una assemblea solemne, tal com està prescrit.
Nehemies 8:1-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
es van congregar, com un sol home, a Jerusalem, a la plaça que hi ha davant la porta de les Aigües, i van demanar a Esdres, el mestre de la Llei, que portés el llibre de la Llei de Moisès, que el Senyor havia donat a Israel. El sacerdot Esdres va portar el llibre de la Llei davant el poble reunit. Hi havia homes, dones i infants amb ús de raó. Era el dia primer del mes setè. I allí, a la plaça de davant la porta de les Aigües, des de l’alba fins al migdia, Esdres va anar llegint el llibre de la Llei davant de tothom: homes, dones i infants amb ús de raó. Tot el poble escoltava atentament la lectura. Esdres, el mestre de la Llei, estava dret damunt una tribuna de fusta, preparada expressament per a l’ocasió. Tenia drets al seu costat, a la dreta Matitià, Xema, Anaià, Urià, Hilquià i Maasseià, i a l’esquerra Pedaià, Mixael, Malquià, Haixum, Haixbadana, Zecarià i Meixul·lam. Esdres, que estava situat per damunt del poble, va obrir el llibre davant de tothom, i llavors tot el poble es posà dret. Esdres va beneir el Senyor, Déu gran, i tota l’assemblea va alçar les mans i respongué: «Amén! Amén!» Després s’agenollaren i es prosternaren fins a tocar a terra amb el front per adorar el Senyor. Mentre el poble s’estava dret al seu lloc, alguns levites li explicaven la Llei. Eren: Jeixua, Binnui, Xerebià, Jamín, Acub, Xabetai, Odavià, Maasseià, Quelità, Azarià, Jozabad, Hanan i Pelaià. Llegien de manera clara el llibre de la Llei de Déu i n’exposaven el sentit, perquè la lectura fos entenedora. En sentir les paraules de la Llei, tot el poble plorava. Per això Nehemies, que era el governador, Esdres, el sacerdot i mestre de la Llei, i els levites que explicaven el text a la gent, els van dir: – La diada d’avui és santa, dedicada al Senyor, el vostre Déu: no us lamenteu ni ploreu. Esdres va afegir: – Aneu, mengeu bé, beveu bones begudes i repartiu-ne als qui no tenen res preparat, perquè la diada d’avui és santa, dedicada al nostre Senyor. No us entristiu: la joia que ve del Senyor és la vostra força. També els levites miraven de calmar la gent. Deien: – No ploreu més, que avui és un dia sant. No estigueu tristos! Llavors tot el poble se n’anà a menjar i beure, i van compartir-ho tot. I van celebrar una gran festa, ja que havien entès el sentit de les paraules amb què havien estat instruïts. L’endemà, els caps de llinatge de tot el poble, juntament amb els sacerdots i els levites, es van reunir amb Esdres, el mestre de la Llei, per estudiar amb detall els ensenyaments de la Llei. En la Llei que el Senyor havia prescrit per mitjà de Moisès, van trobar-hi escrit que els israelites havien d’habitar en cabanes durant tots els dies de la festa del mes setè, i que havien de difondre la següent proclama per Jerusalem i les altres poblacions: «Sortiu a la muntanya i porteu branques d’olivera, d’ullastre, de murtra, de palmera i d’altres arbres frondosos per a fer cabanes, tal com està escrit.» Llavors el poble anà a cercar el brancatge i es van fer cabanes, uns al terrat de casa o al pati, altres als atris del temple de Déu, o a la plaça de la porta de les Aigües, o a la plaça de la porta d’Efraïm. Així tota la comunitat dels qui havien tornat de la captivitat es van construir cabanes i hi vivien. Era la primera vegada que els israelites tornaven a fer-ho des dels temps de Josuè, fill de Nun. L’alegria que tingueren va ser immensa. Cada dia, des del primer dia de la festa fins a l’últim, Esdres llegia un fragment del llibre de la Llei de Déu. La festa va durar set dies, i acabà el dia vuitè, tal com està prescrit, amb un aplec sagrat de cloenda.