Nehemies 4:1-6
Nehemies 4:1-6 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan Sanbal·lat va saber que nos-altres refèiem la muralla, es va en-furismar, i, ple de ràbia, va començar a burlar-se dels jueus. I va parlar davant dels seus germans i de les tropes de Samaria, dient-los: “Què fan aquests miserables jueus? ¿Els hem de deixar fer? ¿Intentaran de fer sacrificis? ¿Ho enllestiran en un sol dia? ¿Faran ressorgir del munt de runes les pedres que van ser cremades?” I Tobià, l’ammonita, que era al seu costat, digué: “Pel que fa a la muralla de pedra que van construint, només que s’hi enfili una guineu la farà caure.” “Escolta, Senyor, Déu nostre, de quina manera som menyspreats, i retorna els seus insults sobre el seu cap; i lliura’ls al menyspreu en un país d’esclavatge. No cobreixis el seu pecat ni esborris de la teva memòria la seva iniquitat, perquè han ultratjat els constructors.” Tot i així, vam seguir construint la muralla, i vam aconseguir aixecar-la fins a mitja alçada, perquè el poble va posar el cor a la feina.
Nehemies 4:1-6 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
»Quan Sanbal·lat, Tobià, els àrabs, els ammonites i la gent d’Asdod van saber que la reparació de les muralles de Jerusalem progressava i que les bretxes ja començaven a estar tapades, s’irritaren molt i es posaren tots d’acord per venir a atacar Jerusalem i causar perjudicis a les obres. Llavors vam elevar pregàries al nostre Déu i vam posar guàrdia nit i dia per defensar-nos contra ells. Tanmateix, la gent de Judà deia: »“A l’obrer li fallen les forces, està esgotat. No podrem refer les muralles de la ciutat.” »Els nostres enemics es pensaven que nosaltres no sabríem ni veuríem res fins al moment que caurien enmig nostre per matar-nos i aturar així l’obra. A més a més, els jueus que vivien prop d’ells van venir deu vegades a demanar-nos, des de totes les poblacions on residien, que tornéssim al seu costat.