Nehemies 2:4-8
Nehemies 2:4-8 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El rei em va preguntar: “Què és el que pretens?” Llavors em vaig encomanar al Déu del cel, i vaig dir-li: “Si al rei li sembla bé, i si el teu servent ha merescut el teu favor, envia’m a Judà a restaurar la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares.” Llavors el rei, que tenia la reina asse-guda al seu costat, em va preguntar: “Quan temps penses ser fora i quan tornaràs?” I va acceptar d’enviar-m’hi així que li vaig fixar un terme. A més, vaig demanar: “Si li sembla bé al rei, et prego que se’m donin creden-cials per als governadors de la Transeu-fratina, perquè em deixin passar fins a Judà; i també una carta per a Assaf, el guar-da del bosc reial, perquè em forneixi la fusta per a empostissar les portes de la fortalesa del temple, per a la muralla de la ciutat i per a la casa que jo haig d’habitar.” I el rei m’ho va concedir, perquè la mà del meu Déu em protegia.
Nehemies 2:4-8 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
»El rei em va preguntar: »– Doncs què pretens? »Jo, tot pregant al Déu del cel, li vaig respondre: »– Si el rei ho troba bé, si un servidor he merescut la seva confiança, que m’enviï a Judà a reconstruir la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares. »El rei, que tenia la reina asseguda al costat, em preguntà: »– Quant de temps durarà el teu viatge? Quan tornaràs? »Jo li vaig proposar una data que li semblà bé, i em va permetre que hi anés. I encara vaig demanar al rei que, si ho creia oportú, em fes donar cartes perquè els governadors de la Transeufratina em deixessin passar fins a Judà. També li vaig demanar una carta per a Assaf, administrador dels boscos reials, perquè em proveís de fusta per a bastir les portes de la ciutadella que hi ha al costat del temple, la muralla de la ciutat i la casa on jo havia de residir. El rei m’ho va concedir tot. La mà bondadosa del meu Déu em protegia.