Nehemies 2:1-5
Nehemies 2:1-5 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Un dia del mes de nissan de l’any vint del regnat d’Artaxerxes, quan ja tenia el vi preparat, el vaig prendre i el vaig servir al rei. I com que jo no havia estat mai trist davant seu, el rei em digué: “Per què fas aquest posat tan trist? Ja que no estàs malalt, la teva tristesa no pot ser altra cosa que una pena del cor.” Això em va deixar molt torbat, però li vaig dir: “Llarga vida al rei! Com no haig de tenir un posat trist, si la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares ha estat desolada i les seves portes cremades?” El rei em va preguntar: “Què és el que pretens?” Llavors em vaig encomanar al Déu del cel, i vaig dir-li: “Si al rei li sembla bé, i si el teu servent ha merescut el teu favor, envia’m a Judà a restaurar la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares.”
Nehemies 2:1-5 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
»Un dia del mes de nissan del mateix any vint del regnat d’Artaxerxes, estant el rei a taula va arribar l’ho-ra de servir el vi. Mentre jo, que gaudia del favor reial, oferia vi al rei, ell em va dir: »– Per què fas mala cara? I no és pas que estiguis malalt! Alguna cosa et deu preocupar. »Jo, molt esglaiat, li vaig respondre: »– Que el rei visqui per sempre! Com vol el rei que no faci cara trista si la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és una ruïna i les seves portes han estat consumides pel foc? »El rei em va preguntar: »– Doncs què pretens? »Jo, tot pregant al Déu del cel, li vaig respondre: »– Si el rei ho troba bé, si un servidor he merescut la seva confiança, que m’enviï a Judà a reconstruir la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares.