Marc 7:1-23
Marc 7:1-23 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment; i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: – Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que prenen els aliments amb les mans impures? Ell els respongué: – Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: » Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi . El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans . »Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes. I els deia encara: – Com en sabeu, d’anul·lar els manaments de Déu per conservar la vostra tradició! En efecte, Moisès va dir: Honra el pare i la mare . I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort . Però vosaltres, si algú diu al pare o a la mare: “Declaro corban , és a dir, consagrats a Déu, els béns amb què t’hauria d’ajudar”, ja li permeteu que no faci res a favor del pare o de la mare. Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes. Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia: – Escolteu-me tots i compreneu-ho bé: No hi ha res del que entra a l’home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l’home el fa impur. () Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi. Jesús els respongué: – ¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l’home des de fora no el pot fer impur, perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos? D’aquesta manera declarava purs tots els aliments. I va afegir: – Només allò que surt de l’home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, enganys, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l’home.
Marc 7:1-23 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Els fariseus i alguns dels mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem, se li van acostar i es van adonar que alguns dels seus deixebles menjaven amb mans impures, és a dir, sense haver-se-les rentat pri-mer, (perquè els fariseus, i tots els jueus aferrats a la tradició dels ancians, no mengen si primer no s’han rentat ritualment les mans, i quan tornen de la plaça no es posen a menjar sense haver-se banyat primer; i, a més, observen per tradició moltes altres pràctiques, com és ara esbandir els vasos, les gerres i els atuells d’aram). Per això, els fariseus i els mestres de la Llei li van preguntar: “Per què els teus deixebles no segueixen la tradició dels ancians, sinó que mengen pa amb les mans impures?” Ell els respongué: “Que n’és d’exacte el que Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor és lluny de mi. El culte que em tributen és buit, perquè les doctrines que ensenyen són preceptes humans. Deixant de banda el manament de Déu, us aferreu a la tradició dels homes.” També els deia: “Quina manera més polida d’arraconar el manament de Déu per tal d’implantar la vostra tradició! Perquè Moisès va dir: ‘Honra el teu pare i la teva mare’; i també: ‘El qui maleeixi el pare o la mare, que mori irremissiblement.’ En canvi, vosaltres dieu: ‘Si algú diu al pare o a la mare: Qualsevol cosa amb la qual et pugui servir la declaro cor-ban’, és a dir, donació sagrada, ja no li deixeu fer res per ajudar el pare o la mare, invalidant la paraula de Déu amb aquesta vostra tradició que aneu trans-metent. I de coses com aquestes, en feu moltes.” Novament va fer venir la multitud i els deia: “Escolteu-me tots i enteneu bé això: No hi ha res del que entra en l’home des de fora que el pugui embrutar; són les coses que surten de l’home les que l’embruten. [Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.]” Quan va entrar a casa, després de deixar la multitud, els seus deixebles li van preguntar sobre el sentit de la paràbola. Ell els diu: “¿També vosaltres sou curts d’enteniment? ¿No compreneu que tot el que de fora entra en l’home no el pot embrutar perquè no entra al seu cor, sinó al ventre, i va a parar a la latrina?” Així declarava purs tots els aliments. També deia: “El que surt de l’home, això és el que embruta l’home, perquè de dins del cor dels homes en surten mals pensaments, fornicacions, robatoris, homicidis, adulteris, cobdícies, maldats, en-gany, indecència, enveja, maledicència, orgull, insensatesa. Totes aquestes coses dolentes surten de dins i embruten l’home.”