Marc 5:21-29
Marc 5:21-29 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan Jesús hagué travessat novament amb la barca a l’altra banda, s’a-plegà al seu entorn una gran gentada, i es va quedar vora l’aigua. Llavors es va acostar un degà de la sinagoga, anomenat Jaire, i així que el veu, se li llança als peus pregant-li insistentment: “La meva filleta es mor; vine a imposar-li les mans, a fi que es posi bona i visqui.” Se n’anà amb ell, i el seguia una gran gentada que l’empenyia. Una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys, i que havia sofert molt a mans d’una colla de metges, i s’havia gastat tot el que tenia sense aconseguir millorar, ans al contrari, havia empitjorat, quan va sentir el que contaven de Jesús es va ficar per entre la multitud, i per darrere va tocar-li el mantell, perquè es deia: “Només que pugui tocar els seus vestits, seré guarida.” I, en efecte, a l’instant se li estroncà l’hemorràgia, i va notar en el seu cos que estava guarida d’aquell mal.
Marc 5:21-29 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l’aigua. Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus i, suplicant-lo amb insistència, li diu: – La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui. Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu. Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.» Immediatament se li estroncà la pèrdua de sang i sentí dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentava.