Marc 5:1-20

Comparteix

Marc 5:1-20 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Després van arribar a l’altra banda del llac, a la regió dels gerasens. Així que va desembarcar, li va sortir a l’encontre, des del cementiri, un home posseït per un esperit impur que feia vida entre les coves sepul-crals. Ningú no el podia lligar ni amb una cadena. Ja l’havien lligat amb grillons i cade-nes moltes vegades, però ell havia trencat les cadenes i fet trossos els grillons. Ningú no tenia prou força per a domi-nar-lo. Tothora, de nit i de dia, vagava entre les tombes i per les muntanyes, xisclant i ferint-se a cops de pedra. En veure Jesús, de lluny estant, va córrer i es prosternà davant d’ell i, cridant molt fort, li digué: “Què tens a veure amb mi, Jesús, Fill del Déu Al-tíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis.” Perquè Jesús deia: “Surt d’aquest home, esperit impur!” Llavors Jesús li preguntà: “Quin és el teu nom?” Li respongué: “Porto el nom de Legió, perquè som molts.” I li demanava insistentment que no els expulsés lluny d’aquella regió. Hi havia allí, a prop de la muntanya, un gran ramat de porcs furgant. Llavors li pregaren: “Envia’ns als porcs i ens ficarem dins d’ells.” I ell els ho permeté. Els esperits im-purs van sortir de l’home i es van ficar dins els porcs. Aleshores el ramat, com-post d’uns dos mil porcs, es va precipi-tar des de dalt del penyal al llac, i es van ofegar. Els porquers van fugir corrents i van escampar la notícia pel poble i pels camps; i la gent anà a veure què havia passat. Quan arribaren on era Jesús veieren l’endimoniat, aquell que havia tingut la legió, assegut, vestit i amb tot el seu seny, i van agafar por. I els qui ho havien vist els explicaven el que li havia passat, a l’endimoniat, i el cas dels porcs. Llavors es van posar a demanar-li que se n’anés de la seva contrada. Quan s’embarcava, l’exendimoniat li demanava que el deixés anar amb ell, però no li ho permeté, sinó que li digué: “Vés a casa teva, amb els teus, i explica’ls això que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu.” L’home se n’anà i es posà a pregonar per la Decàpolis el que Jesús havia fet per ell, i tothom se’n meravellava.

Marc 5:1-20 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Després van arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gerasencs. Així que Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals, el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. Quan l’home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d’ell i digué cridant amb veu forta: – Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis! És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d’aquest home!» Jesús li pregunta: – Quin és el teu nom? Ell li respon: – El meu nom és “Legió”, perquè som molts. I demanava a Jesús amb insistència que no el tragués fora d’aquell territori. Hi havia allà pasturant vora la muntanya un gran ramat de porcs. Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica: – Envia’ns als porcs, que hi entrarem. Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l’aigua. Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure què havia passat. S’acostaren fins on era Jesús i veieren l’endimoniat que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt. Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l’endimoniat i l’episodi dels porcs. Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n’anés del seu territori. Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li suplicava que el volgués amb ell. Però Jesús no li ho va permetre, i li digué: – Vés a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu. Aquell home se n’anà i pregonava per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom en quedava astorat.