Marc 2:3-12
Marc 2:3-12 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
quan arribaren uns que li portaven un paralític transportat entre quatre. I veient que no podien arribar-hi, a causa de la multitud, van aixecar el sostre del lloc on era, fent-hi un forat per on van despenjar la llitera on jeia el paralític. Quan Jesús va veure la seva fe, digué al paralític: “Fill, et són perdonats els pecats.” Però allí hi havia, asseguts, alguns mestres de la Llei que es van posar a rondinar per dintre seu: “Què és el que diu aquest? Blasfema! Qui pot perdonar pecats, sinó només Déu?” Jesús va percebre de seguida que rao-naven així per dintre i els digué: “Per què raoneu això dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític: Et són perdonats els pecats, o dir-li: Aixe-ca’t, pren la teva llitera i camina? Doncs bé, perquè sapigueu que el Fill de l’Home té potestat a la terra per a perdonar pecats, diu al paralític: Jo t’ho mano: aixeca’t, pren la teva llitera i vés-te’n a casa teva.” Aleshores s’aixecà, prengué tot se-guit la llitera i sortí a la vista de tothom, talment que tots van quedar sorpresos i lloaven Déu dient: “Mai no hem vist res de semblant.”
Marc 2:3-12 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític: – Fill, et són perdonats els pecats. Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?» A l’instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué: – Per què penseu això en el vostre cor? Què és més fàcil, dir al paralític: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir-li: “Aixeca’t, pren la llitera i camina”? Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: – T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa. Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien: – No havíem vist mai res de semblant.