Marc 2:1-17
Marc 2:1-17 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític: – Fill, et són perdonats els pecats. Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?» A l’instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué: – Per què penseu això en el vostre cor? Què és més fàcil, dir al paralític: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir-li: “Aixeca’t, pren la llitera i camina”? Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: – T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa. Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien: – No havíem vist mai res de semblant. Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava. Tot passant, veié Leví, fill d’Alfeu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué: – Segueix-me. Ell s’aixecà i el va seguir. Més tard, es posà a taula a casa d’ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien. Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, preguntaren als deixebles: – Com és que menja amb els publicans i els pecadors? Jesús ho va sentir i els digué: – El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
Marc 2:1-17 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Al cap d’uns dies, quan era de nou a Cafarnaüm, va córrer la veu que era a casa, i s’hi va aplegar tanta gent que ja no cabien ni fora la porta. Els estava di-rigint la paraula quan arribaren uns que li portaven un paralític transportat entre quatre. I veient que no podien arribar-hi, a causa de la multitud, van aixecar el sostre del lloc on era, fent-hi un forat per on van despenjar la llitera on jeia el paralític. Quan Jesús va veure la seva fe, digué al paralític: “Fill, et són perdonats els pecats.” Però allí hi havia, asseguts, alguns mestres de la Llei que es van posar a rondinar per dintre seu: “Què és el que diu aquest? Blasfema! Qui pot perdonar pecats, sinó només Déu?” Jesús va percebre de seguida que rao-naven així per dintre i els digué: “Per què raoneu això dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític: Et són perdonats els pecats, o dir-li: Aixe-ca’t, pren la teva llitera i camina? Doncs bé, perquè sapigueu que el Fill de l’Home té potestat a la terra per a perdonar pecats, diu al paralític: Jo t’ho mano: aixeca’t, pren la teva llitera i vés-te’n a casa teva.” Aleshores s’aixecà, prengué tot se-guit la llitera i sortí a la vista de tothom, talment que tots van quedar sorpresos i lloaven Déu dient: “Mai no hem vist res de semblant.” Una altra vegada, Jesús va sortir a la riba del llac i tota la gent hi acudia, i ell continuava ensenyant-los. Tot passant, veié Leví, fill d’Alfeu, assegut a la taula dels tributs, i li va dir: “Segueix-me.” Ell es va alçar i el va seguir. Després, a casa d’ell, Jesús s’assegué a taula amb els seus deixebles i un bon nombre de recaptadors i gent incrèdula, perquè eren ja molts els qui el seguien. Els mestres de la Llei del grup dels fariseus, en veure que menjava amb els descreguts i els recaptadors, deien als seus deixebles: “Com és que menja amb els recaptadors i els descreguts?” Jesús, que ho va sentir, els respon-gué: “No són pas els qui estan bons els qui tenen necessitat de metge, sinó els malalts. No he vingut a cridar justos, sinó pecadors.”
Marc 2:1-17 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític: – Fill, et són perdonats els pecats. Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?» A l’instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué: – Per què penseu això en el vostre cor? Què és més fàcil, dir al paralític: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir-li: “Aixeca’t, pren la llitera i camina”? Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: – T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa. Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien: – No havíem vist mai res de semblant. Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava. Tot passant, veié Leví, fill d’Alfeu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué: – Segueix-me. Ell s’aixecà i el va seguir. Més tard, es posà a taula a casa d’ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien. Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, preguntaren als deixebles: – Com és que menja amb els publicans i els pecadors? Jesús ho va sentir i els digué: – El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.