Marc 15:1-26
Marc 15:1-26 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de lligar Jesús, se’l van endur i l’entregaren a Pilat. Pilat el va interrogar: – ¿Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: – Tu ho dius. Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. Llavors Pilat l’interrogà altra vegada: – ¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan! Però Jesús ja no va respondre res més, i Pilat n’estava sorprès. Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. La gent, doncs, va pujar i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. Pilat els digué: – ¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? Deia això perquè s’adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. Pilat els replicà: – Què voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus? Ells tornaren a cridar: – Crucifica’l! Pilat els deia: – Però quin mal ha fet? Ells cridaren encara més fort: – Crucifica’l! Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat. Els soldats se’l van endur a l’interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort. Llavors el vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d’espines que havien trenat i l’anaven saludant: – Salve, rei dels jueus! Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i doblegant el genoll li feien reverència. Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l’endugueren fora per crucificar-lo. I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp. Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota –que vol dir «lloc de la Calavera». Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué. Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus , a veure què treia cadascú. Eren les nou del matí quan el crucificaren. El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.»
Marc 15:1-26 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Així que es féu de dia, els principals sacerdots van celebrar un consell amb els ancians, els mestres de la Llei i el ple del Sanedrí, i després de lligar Jesús, se’l van endur i el van posar a mans de Pilat. I Pilat li preguntà: “¿Ets tu el rei dels jueus?” Li respongué: “Tu ho dius.” I els principals sacerdots l’acusaven de moltes coses. Però Pilat l’interrogava de nou: “¿No contestes res? Fixa’t de quantes coses t’acusen.” Però Jesús ja no li va contestar res més, de manera que Pilat estava desconcertat. Cada festa els indultava un pres, el que li demanaven. Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que en la revolta ha-vien comès un homicidi. La multitud va pujar i va començar a demanar l’indult de costum. Pilar els preguntà: “Voleu que us indulti el rei dels jueus?” Perquè s’adonava que els principals sacerdots l’hi havien lliurat per enveja. Però els principals sacerdots van incitar la multitud perquè més aviat els alliberés Barrabàs. Però Pilat altre cop s’adreçà a ells preguntant: “Què en faig, doncs, del qui anomeneu rei dels jueus?” Ells tornaren a cridar: “Crucifica’l!” Pilat els deia: “Però quin mal ha fet?” Però ells cridaven encara més fort: “Crucifica’l!” Aleshores Pilat, decidit a complaure la multitud, els deixà anar Barrabàs i, un cop assotat, va lliurar Jesús perquè fos crucificat. Llavors els soldats l’entraren al pati, és a dir, al pretori, i van fer reunir tota la tropa. El van vestir de porpra i li van posar una corona d’espines que havien trenat. I van començar a saludar-lo i a dir-li: “Salve, rei dels jueus!” I li donaven cops al cap amb una canya, l’escopien i, agenollant-se, li feien reverències. Després d’haver-lo escarnit, li tra-gueren la porpra i li van posar els seus vestits. I llavors el tragueren a fora per crucificar-lo. Passava per allà un tal Simó de Cirene, pare d’Alexandre i de Rufus, que tornava del camp, i l’obligaren a portar-li la creu. El dugueren al puig que en diuen Gòlgota, que vol dir “lloc de la Calavera”. Li van oferir vi barrejat amb mirra, però ell no en va prendre. Llavors el van crucificar i es van repartir els seus vestits, jugant-se’ls a la sort, per veure què s’enduria cadascun. Eren les nou del matí quan el van crucificar. La inscripció amb la causa de la seva condemna deia: “El rei dels jueus”.
Marc 15:1-26 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de lligar Jesús, se’l van endur i l’entregaren a Pilat. Pilat el va interrogar: – ¿Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: – Tu ho dius. Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. Llavors Pilat l’interrogà altra vegada: – ¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan! Però Jesús ja no va respondre res més, i Pilat n’estava sorprès. Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. La gent, doncs, va pujar i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. Pilat els digué: – ¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? Deia això perquè s’adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. Pilat els replicà: – Què voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus? Ells tornaren a cridar: – Crucifica’l! Pilat els deia: – Però quin mal ha fet? Ells cridaren encara més fort: – Crucifica’l! Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat. Els soldats se’l van endur a l’interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort. Llavors el vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d’espines que havien trenat i l’anaven saludant: – Salve, rei dels jueus! Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i doblegant el genoll li feien reverència. Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l’endugueren fora per crucificar-lo. I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp. Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota –que vol dir «lloc de la Calavera». Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué. Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus , a veure què treia cadascú. Eren les nou del matí quan el crucificaren. El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.»