Marc 14:32-39
Marc 14:32-39 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Van arribar en un lloc anomenat Getsemaní, i digué als seus deixebles: “Seieu aquí, mentre jo vaig a pregar.” S’endugué amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir temor i un buit angoixós, i els digué: “La meva ànima és plena de tristesa, tant com per morir-ne. Que-deu-vos aquí i vetlleu.” Fent-se un poc enllà, es prosternà i pregava que si era possible s’allunyés d’ell aquella hora, i deia: “Abba, Pare, tu ho pots tot; aparta de mi aquesta copa, però que no es faci el que jo voldria, sinó el que tu vols.” Quan torna se’ls troba adormits, i diu a Pere: “Simó, dorms? ¿No has tingut forces per a vetllar una hora tan sols? Vetlleu i oreu, a fi que no cediu a la temptació. L’esperit prou està disposat, però la carn és feble.” S’apartà altra volta, i pregava repe-tint les mateixes paraules.
Marc 14:32-39 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als seus deixebles: – Seieu aquí mentre jo prego. Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i angoixa, i els digué: – Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu. S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. Deia: – Abbà , Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols. Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere: – Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. Se n’anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules.