Marc 14:1-11
Marc 14:1-11 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Faltaven només dos dies per a la Pasqua i els Àzims. Els principals sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’agafar-lo, amb astúcia, per matar-lo; perquè deien: “Que no sigui durant les festes, no fos cas que es produís un avalot del poble.” Ell es trobava a Betània, a casa de Simó, el leprós. Mentre era a taula, es presentà una dona que portava un flascó d’alabastre ple de perfum de nard pur, molt car. Va trencar el flascó i li vessà el perfum damunt el cap. Alguns dels presents, indignats, comentaven entre ells: “Per què s’ha malgastat aquest perfum? Es podia haver venut per més de tres-cents denaris i donar-ho als pobres.” I li ho retreien. Però Jesús digué: “Deixeu-la estar. Per què la molesteu? Ha fet una bella acció en mi. Perquè els pobres els teniu sempre amb vosaltres, i quan vulgueu els podeu socórrer, però a mi no em tindreu pas sempre. Ella ha fet el que ha pogut: s’ha avan-çat a ungir el meu cos per a la sepultura. Us asseguro que arreu del món on l’Evangeli sigui proclamat es parlarà també del que ella ha fet, per al seu elogi.” Judes Iscariot, un dels Dotze, es presentà als principals sacerdots per lliurar-los Jesús. Quan el van escoltar, van quedar força contents i li van prometre de donar-li diners. Aleshores ell buscava l’ocasió propícia per a lliurar-lo.
Marc 14:1-11 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. Deien: – No ho fem durant la festa, no fos cas que hi hagués un avalot del poble. Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l’ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns comentaven indignats: – De què serveix llençar així aquest perfum? S’hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres. I la censuraven. Però Jesús digué: – Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. Aquesta dona ha fet el que podia fer: s’ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. En veritat us dic que, quan l’evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet. Judes Iscariot, un dels Dotze, se n’anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. Ells, en sentir-ho, se’n van alegrar molt i prometeren que li donarien diners. I Judes buscava la manera d’entregar-lo en el moment oportú.