Marc 12:28-37
Marc 12:28-37 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Se li va acostar llavors un dels mes-tres de la Llei que havia estat escoltant la discussió i s’havia adonat que res-ponia molt bé, i li preguntà: “Quin és el primer manament de tots?” Jesús li respongué: “El primer és: Escolta, Israel, el Senyor Déu nostre és l’únic Senyor; estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tot el teu enteniment i amb totes les teves forces. El segon és aquest: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. No hi ha cap altre manament més gran que aquests.” El mestre de la Llei li digué: “És ben cert, mestre, això que dius: que ell és únic i no n’hi ha cap altre fora d’ell; i que estimar-lo amb tot el cor i amb tot l’enteniment i amb totes les forces i estimar el proïsme com a un mateix és més important que tots els holocaustos i sacrificis.” Jesús, veient que havia contestat as-senyadament, li digué: “No ets pas lluny del Regne de Déu.” I ja ningú més no va gosar preguntar-li res. Una vegada, Jesús estava ensenyant en el temple i deia: “Com és que els mestres de la Llei diuen que el Crist és descendent de David? David mateix, guiat per l’Esperit Sant, diu: Digué el Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta, fins que posi els teus enemics sota els teus peus. El mateix David el tracta de Senyor, d’on li ve, doncs, que sigui el seu des-cendent?” La gran concurrència l’escol-tava de gust.
Marc 12:28-37 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta: – Quin és el primer de tots els manaments? Jesús va respondre: – El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic . Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces . El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix . No hi ha cap manament més gran que aquests. Llavors el mestre de la Llei li digué: – És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l’únic i que no n’hi ha d’altre fora d’ell , i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis. Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué: – No ets pas lluny del Regne de Déu. I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta. Jesús prengué la paraula i ensenyava en el temple dient: – Com poden dir els mestres de la Llei que el Messies ha de ser fill de David? David mateix, mogut per l’Esperit Sant, va dir: »El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta, mentre poso els enemics sota els teus peus . »Per tant, si David mateix l’anomena Senyor, com pot ser fill seu? La gran gentada que hi havia l’escoltava de bon grat.