Mateu 9:18-38
Mateu 9:18-38 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Mentre els parlava d’això, es va presentar un alt dignatari que se li prosternà al davant tot dient: “La meva filla acaba de morir; però vine, imposa-li la teva mà i viurà.” Jesús s’alçà i el seguí acompanyat dels deixebles. Llavors, una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys se li atan-sà per darrere i li tocà la vora del mantell, perquè es deia dintre seu: “Només que li toqui el mantell, seré guarida.” Però Jesús es va girar i, en veure-la, li digué: “Confia, filla; la teva fe t’ha salvat.” I des d’aquell moment la dona va quedar guarida. Quan Jesús va arribar a la casa del dignatari i va veure els flautistes i l’al-darull de la gent, els digué: “Fora d’aquí, que la noia no és pas morta, sinó que dorm!” I es reien d’ell. Quan hagueren fet sortir la gent, Jesús va entrar, la va agafar de la mà, i la noia es va alçar. I la fama d’aquell fet es va escampar per tota aquella contrada. Quan Jesús va sortir d’allà, el van seguir dos cecs que anaven cridant: “Compadeix-te de nosaltres, Fill de David!” Quan va ser a casa, els cecs se li van atansar; llavors Jesús els preguntà: “¿Creieu que ho puc fer, això?” Van respondre: “Sí, Senyor.” Llavors els tocà els ulls tot dient: “Que es faci en vosaltres segons la fe que teniu.” I se’ls van obrir els ulls. Jesús els va advertir severament: “Mireu que ningú no ho sàpiga.” Ells, però, així que van ser fora, van anar escampant la seva fama per tota aquella contrada. Tot just se n’havien anat aquells, que li van portar un mut endimoniat. Tan bon punt el dimoni fou expulsat, el mut es posà a parlar. La gent n’estava admirada i deia: “Mai no s’ha vist res de semblant a Israel.” Però els fariseus deien: “És pel poder del príncep dels dimonis que expulsa els dimonis.” Jesús anava per tots els pobles i vilatges i ensenyava a les sinagogues, predicava l’evangeli del Regne i guaria tota mena de malalties i xacres. Veient la gran gentada, va sentir compassió d’ells perquè estaven cansats i abatuts com ovelles sense pastor. Aleshores digué als deixebles: “Hi ha bona collita, però hi han pocs se-gadors; pregueu, doncs, a l’amo dels sem-brats que faci venir més segadors als seus sembrats.”
Mateu 9:18-38 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué: – La meva filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la mà i viurà. Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles. Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell, perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.» Jesús es girà i, en veure-la, digué: – Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat. I la dona quedà curada des d’aquell moment. Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent, va dir: – Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm. Però ells es burlaven de Jesús. Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se. I la notícia d’aquest fet s’escampà per tota aquella regió. Mentre Jesús se n’anava d’allà, dos cecs el seguien tot cridant: – Fill de David, tingues pietat de nosaltres! Quan va arribar a casa, els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà: – ¿Creieu que ho puc fer, això? Li responen: – Sí que ho creiem, Senyor. Llavors els va tocar els ulls dient: – Que es faci segons la vostra fe. I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament: – Mireu que ningú no ho sàpiga. Però ells, així que van sortir, escamparen la seva fama per tota aquella regió. Quan ells se n’anaven, van portar a Jesús un mut endimoniat. Tan bon punt Jesús va treure el dimoni, el mut es posà a parlar. La gent, meravellada, deia: – No s’havia vist mai res de semblant a Israel. Però els fariseus deien: – Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis. Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena. En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor . Llavors diu als seus deixebles: – La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats.