Mateu 9:18-31
Mateu 9:18-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Mentre els parlava d’això, es va presentar un alt dignatari que se li prosternà al davant tot dient: “La meva filla acaba de morir; però vine, imposa-li la teva mà i viurà.” Jesús s’alçà i el seguí acompanyat dels deixebles. Llavors, una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys se li atan-sà per darrere i li tocà la vora del mantell, perquè es deia dintre seu: “Només que li toqui el mantell, seré guarida.” Però Jesús es va girar i, en veure-la, li digué: “Confia, filla; la teva fe t’ha salvat.” I des d’aquell moment la dona va quedar guarida. Quan Jesús va arribar a la casa del dignatari i va veure els flautistes i l’al-darull de la gent, els digué: “Fora d’aquí, que la noia no és pas morta, sinó que dorm!” I es reien d’ell. Quan hagueren fet sortir la gent, Jesús va entrar, la va agafar de la mà, i la noia es va alçar. I la fama d’aquell fet es va escampar per tota aquella contrada. Quan Jesús va sortir d’allà, el van seguir dos cecs que anaven cridant: “Compadeix-te de nosaltres, Fill de David!” Quan va ser a casa, els cecs se li van atansar; llavors Jesús els preguntà: “¿Creieu que ho puc fer, això?” Van respondre: “Sí, Senyor.” Llavors els tocà els ulls tot dient: “Que es faci en vosaltres segons la fe que teniu.” I se’ls van obrir els ulls. Jesús els va advertir severament: “Mireu que ningú no ho sàpiga.” Ells, però, així que van ser fora, van anar escampant la seva fama per tota aquella contrada.
Mateu 9:18-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué: – La meva filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la mà i viurà. Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles. Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell, perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.» Jesús es girà i, en veure-la, digué: – Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat. I la dona quedà curada des d’aquell moment. Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent, va dir: – Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm. Però ells es burlaven de Jesús. Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se. I la notícia d’aquest fet s’escampà per tota aquella regió. Mentre Jesús se n’anava d’allà, dos cecs el seguien tot cridant: – Fill de David, tingues pietat de nosaltres! Quan va arribar a casa, els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà: – ¿Creieu que ho puc fer, això? Li responen: – Sí que ho creiem, Senyor. Llavors els va tocar els ulls dient: – Que es faci segons la vostra fe. I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament: – Mireu que ningú no ho sàpiga. Però ells, així que van sortir, escamparen la seva fama per tota aquella regió.