Mateu 6:1-34Comparteix

Mateu 6:1-34 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

“Eviteu de realitzar les vostres pràctiques religioses a la vista de la gent, només perquè us vegin; altrament, no tindreu cap recompensa del vostre Pare celestial. Per tant, quan facis almoina, no ho pregonis a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, per tal d’ésser alabats per la gent. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recompensa. Tu, en canvi, quan facis almoina, que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, a fi que la teva almoina quedi en secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t’ho recompensarà. “Quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada pregar drets a les sinagogues i per les cantonades de les places per tal que la gent els vegi. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recom-pensa. Tu, en canvi, quan preguis, entra dins la teva cambra, tanca la porta amb clau i ora al teu Pare, que és present en la intimitat; i el teu Pare, que veu en el secret, et recompensarà. Quan pregueu, eviteu de parlotejar com fan els pagans, creguts que a còpia de paraules es faran escoltar. No els imiteu, perquè Déu, el vostre Pare, ja sap el què necessiteu abans que li ho demaneu. Vosaltres, doncs, pregareu així: “Pare nostre del cel, sigui santificat el teu nom; vingui el teu Regne; faci’s la teva voluntat, com al cel, així també a la terra. Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia; i perdona’ns les nostres ofenses, com també nosaltres perdonem els qui ens ofenen; i no deixis que caiguem en la temp-tació, ans deslliura’ns del Maligne.” Si perdoneu als altres les seves faltes, també el vostre Pare celestial us perdo-narà. Però si no perdoneu els altres, tam-poc el vostre Pare no us perdonarà les vostres faltes. Quan dejuneu, no aparenteu tristesa, com fan el hipòcrites, que es desfiguren la cara a fi que tothom s’adoni que de-junen. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recompensa. Tu, en canvi, quan dejunis, perfu-ma’t el cap i renta’t la cara perquè ningú no s’adoni que dejunes, sinó solament el teu Pare, que és dins el secret; i el teu Pare, que veu en el secret, et recompensarà. “No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben. Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben. Perquè on tinguis la teva riquesa, hi tindràs també el cor. L’ull és el llum del cos. Si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però, si el teu ull és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Per tant, si la llum que hi havia d’haver en tu és tenebra, que en seria, de gran, la tenebra! Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner. Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu; ni pel vostre cos, pensant amb què us vestireu. ¿No val més la vida que l’aliment, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu molt més vosaltres que no pas ells? I qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, podrà allargar d’un sol pam la seva alçada? Pel que fa al vestit, per què passeu ànsia? Fixeu-vos en els lliris del camp, com creixen; no treballen ni filen; però us ben asseguro que ni Salomó, amb tota la seva sumptuositat, no es va poder vestir com un d’ells. I si l’herba, que avui és al camp i demà anirà a parar al forn, Déu la vesteix així, ¿no us farà molt més a vosaltres, gent descreguda? Per tant, no passeu ànsia pensant: què menjarem? o, què beurem? o, amb què ens vestirem? Perquè afanyar-se a buscar totes aquestes coses és propi dels pagans. El vostre Pare celestial ja sap prou bé que en teniu necessitat. Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més. Per tant, no passeu ànsia per l’ende-mà, que l’endemà ja es preocuparà pel seu compte. Cada dia en té prou amb els seus propis afanys.

Mateu 6:1-34 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

»Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. »Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà. »I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà. »Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu. »Vosaltres, pregueu així: Pare nostre que estàs en el cel, santifica el teu nom, vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no permetis que caiguem en la temptació, i allibera’ns del mal. »Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres. »I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma’t el cap i renta’t la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà. »No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor. »El llum del cos és l’ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però si és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Perquè si allò que en tu ha de ser llum és foscor, que en serà, de gran, la foscor! »Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? ¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, pot allargar d’un sol instant la seva vida? I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen els lliris del camp: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d’ells. I si l’herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja es preocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.