Mateu 26:37-59
Mateu 26:37-59 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
S’endugué amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristesa i un buit angoixós. Llavors els digué: “La meva ànima és plena de tristesa, tanta que em sembla morir. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.” Fent-se un poc més enllà es prosternà fins a terra, i pregava dient: “Pare meu, si és possible, que s’allunyi de mi aquesta copa; però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.” Quan tornà cap als deixebles, se’ls trobà adormits, i digué a Pere: “¿No heu tingut forces per a vetllar amb mi ni tan sols una hora? Vetlleu i oreu, a fi que no cediu a la temptació. L’esperit prou està disposat, però la carn és feble.” Per segona vegada s’apartà i pregà altre cop dient: “Pare meu, si no és pos-sible que deixi de beure aquesta copa, que es faci la teva voluntat.” Quan tornà els trobà altre cop adormits, perquè tenien el ulls carregats de son. Altre cop els deixà estar i se n’anà a pregar per tercera vegada, repetint les mateixes paraules. Després va cap als deixebles i els diu: “Ja podeu dormir i descansar. Mi-reu, l’hora del Fill de l’Home ja ha arri-bat i és lliurat a mans dels pecadors. Alceu-vos i anem. Ja és aquí el qui em lliura.” Encara estava parlant ell que es va presentar Judes, un dels Dotze, acompanyat d’un tropell de gent armada d’espa-ses i garrots, que venien de part dels principals sacerdots i dels ancians del poble. El traïdor els havia donat una contra-senya: “El qui jo besaré és ell: agafeu-lo.” S’apropà de seguida a Jesús i li digué: “Salut, Mestre.” I es posà a besar-lo. Jesús li fa: “Company, vés per feina.” Llavors ells li posaren les mans al damunt i el van detenir. Tot d’una, un dels qui eren amb Jesús, allargant la mà, va treure l’espasa i va donar un cop al criat del gran sa-cerdot i li va escapçar l’orella. Llavors Jesús li va dir: “Torna a embeinar l’espasa, perquè tots els qui empunyen espasa, a espasa moriran. ¿O és que et penses que no puc invocar el meu Pare i, ara mateix, tindria al meu costat més de dotze legions d’àngels? Però, com es complirien, llavors, les Escriptures, que indiquen que això cal que sigui així?” En aquell moment, Jesús va dir a la gent: “¿Amb espases i garrots heu vingut a detenir-me, com si fos un bandit? Cada dia he estat assegut ensenyant al temple i no m’heu agafat. Però tot això ha succeït perquè es compleixin les Escriptures dels profe-tes.” Aleshores, tots els deixebles es van escapolir i el deixaren sol. Els qui havien agafat Jesús el van dur a casa del gran sacerdot Caifàs, on s’ha-vien reunit els mestres de la Llei i els ancians. Pere el seguia de lluny, fins arribar al pati del gran sacerdot; va entrar dins i s’assegué entre els criats per veure què passaria. Els principals sacerdots i el Sanedrí en ple buscaven un testimoniatge fals contra Jesús, per fer-lo matar
Mateu 26:37-59 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i angoixa. Llavors els digué: – Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi. S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: – Pare meu, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols. Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere: – Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. Se n’anà per segona vegada i va pregar dient: – Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat. Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Els deixà i se’n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. Llavors va cap als deixebles i els diu: – Dormiu ara i reposeu! S’acosta l’hora, i el Fill de l’home serà entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí. Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquest senyal: – És el qui jo besaré: deteniu-lo. A l’instant es va acostar a Jesús i li digué: – Salve, rabí! I el besà. Jesús li digué: – Company, estigues pel que has de fer. Llavors s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. Però un dels qui anaven amb ell posà la mà a l’espasa, la desembeinà i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot. Jesús li diu: – Torna l’espasa a la beina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així? En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent: – Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia estava assegut al temple ensenyant i no em vau detenir. Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes. Llavors tots els deixebles l’abandonaren i fugiren. Els qui havien detingut Jesús se’l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati del palau del gran sacerdot. Hi entrà i s’assegué amb els guardes per veure quin seria el desenllaç. Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir