Mateu 26:27-56
Mateu 26:27-56 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies i els la donà tot dient: – Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom en perdó dels pecats. Us asseguro que des d’ara ja no beuré d’aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare. I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres. Llavors Jesús els digué: – Aquesta nit, per causa meva, tots vosaltres fallareu, perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat. Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea. Pere li va contestar: – Ni que, per causa teva, tots fallin, jo no fallaré pas. Jesús li digué: – En veritat t’ho dic: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades. Llavors Pere li diu: – Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré. I tots els altres deixebles digueren el mateix. Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué: – Seieu aquí mentre vaig allà a pregar. Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i angoixa. Llavors els digué: – Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi. S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: – Pare meu, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols. Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere: – Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. Se n’anà per segona vegada i va pregar dient: – Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat. Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Els deixà i se’n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. Llavors va cap als deixebles i els diu: – Dormiu ara i reposeu! S’acosta l’hora, i el Fill de l’home serà entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí. Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquest senyal: – És el qui jo besaré: deteniu-lo. A l’instant es va acostar a Jesús i li digué: – Salve, rabí! I el besà. Jesús li digué: – Company, estigues pel que has de fer. Llavors s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. Però un dels qui anaven amb ell posà la mà a l’espasa, la desembeinà i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot. Jesús li diu: – Torna l’espasa a la beina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així? En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent: – Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia estava assegut al temple ensenyant i no em vau detenir. Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes. Llavors tots els deixebles l’abandonaren i fugiren.
Mateu 26:27-56 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després va prendre una copa i, havent donat gràcies, els la donà dient: “Beveu-ne tots; perquè això és la meva sang del Pacte, que és vessada a favor de molts homes per al perdó dels pecats. Us asseguro que no tornaré a beure d’aquest fruit de la vinya fins al dia que el begui novell, amb vosaltres, en el Regne del meu Pare.” Després de cantar l’himne, van anar cap a la muntanya de les Oliveres. Aleshores Jesús els digué: “Aquesta nit tindreu tots una decepció per causa meva, perquè l’Escriptura diu: Feriré el pastor i es dispersaran les ovelles del ramat. Però quan jo hagi ressuscitat, aniré al davant vostre a Galilea.” Pere li digué: “Encara que tots es desenganyin de tu, jo no.” Jesús li va dir: “Jo et ben asseguro que aquesta mateixa nit, abans que canti el gall, tu m’hauràs negat tres vegades.” Li respongué Pere: “Ni que em cal-gui morir amb tu, jo no et negaré pas.” Tots els altres deixebles deien el mateix. Aleshores Jesús va arribar amb ells en un lloc anomenat Getsemaní, i digué als seus deixebles: “Seieu aquí, mentre jo vaig allà a pregar.” S’endugué amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristesa i un buit angoixós. Llavors els digué: “La meva ànima és plena de tristesa, tanta que em sembla morir. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.” Fent-se un poc més enllà es prosternà fins a terra, i pregava dient: “Pare meu, si és possible, que s’allunyi de mi aquesta copa; però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.” Quan tornà cap als deixebles, se’ls trobà adormits, i digué a Pere: “¿No heu tingut forces per a vetllar amb mi ni tan sols una hora? Vetlleu i oreu, a fi que no cediu a la temptació. L’esperit prou està disposat, però la carn és feble.” Per segona vegada s’apartà i pregà altre cop dient: “Pare meu, si no és pos-sible que deixi de beure aquesta copa, que es faci la teva voluntat.” Quan tornà els trobà altre cop adormits, perquè tenien el ulls carregats de son. Altre cop els deixà estar i se n’anà a pregar per tercera vegada, repetint les mateixes paraules. Després va cap als deixebles i els diu: “Ja podeu dormir i descansar. Mi-reu, l’hora del Fill de l’Home ja ha arri-bat i és lliurat a mans dels pecadors. Alceu-vos i anem. Ja és aquí el qui em lliura.” Encara estava parlant ell que es va presentar Judes, un dels Dotze, acompanyat d’un tropell de gent armada d’espa-ses i garrots, que venien de part dels principals sacerdots i dels ancians del poble. El traïdor els havia donat una contra-senya: “El qui jo besaré és ell: agafeu-lo.” S’apropà de seguida a Jesús i li digué: “Salut, Mestre.” I es posà a besar-lo. Jesús li fa: “Company, vés per feina.” Llavors ells li posaren les mans al damunt i el van detenir. Tot d’una, un dels qui eren amb Jesús, allargant la mà, va treure l’espasa i va donar un cop al criat del gran sa-cerdot i li va escapçar l’orella. Llavors Jesús li va dir: “Torna a embeinar l’espasa, perquè tots els qui empunyen espasa, a espasa moriran. ¿O és que et penses que no puc invocar el meu Pare i, ara mateix, tindria al meu costat més de dotze legions d’àngels? Però, com es complirien, llavors, les Escriptures, que indiquen que això cal que sigui així?” En aquell moment, Jesús va dir a la gent: “¿Amb espases i garrots heu vingut a detenir-me, com si fos un bandit? Cada dia he estat assegut ensenyant al temple i no m’heu agafat. Però tot això ha succeït perquè es compleixin les Escriptures dels profe-tes.” Aleshores, tots els deixebles es van escapolir i el deixaren sol.
Mateu 26:27-56 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies i els la donà tot dient: – Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom en perdó dels pecats. Us asseguro que des d’ara ja no beuré d’aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare. I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres. Llavors Jesús els digué: – Aquesta nit, per causa meva, tots vosaltres fallareu, perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat. Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea. Pere li va contestar: – Ni que, per causa teva, tots fallin, jo no fallaré pas. Jesús li digué: – En veritat t’ho dic: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades. Llavors Pere li diu: – Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré. I tots els altres deixebles digueren el mateix. Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué: – Seieu aquí mentre vaig allà a pregar. Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i angoixa. Llavors els digué: – Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi. S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: – Pare meu, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols. Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere: – Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. Se n’anà per segona vegada i va pregar dient: – Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat. Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Els deixà i se’n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. Llavors va cap als deixebles i els diu: – Dormiu ara i reposeu! S’acosta l’hora, i el Fill de l’home serà entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí. Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquest senyal: – És el qui jo besaré: deteniu-lo. A l’instant es va acostar a Jesús i li digué: – Salve, rabí! I el besà. Jesús li digué: – Company, estigues pel que has de fer. Llavors s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. Però un dels qui anaven amb ell posà la mà a l’espasa, la desembeinà i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot. Jesús li diu: – Torna l’espasa a la beina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així? En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent: – Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia estava assegut al temple ensenyant i no em vau detenir. Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes. Llavors tots els deixebles l’abandonaren i fugiren.